Em defineixo com a sociable i profundament mediterrani. Soc un enamorat de la història, seduït per la cultura de la cuina, boig pel meu país. La meva passió històrica, cultural i per la meva terra m’ha portat a presidir l’Associació Memorial 1714, que treballa per recuperar i donar a conèixer la història del Fossar de les Moreres, i la Coronela de Barcelona, una entitat de recreació històrica d’aquesta formació armada amb finalitats defensives de la ciutat de Barcelona durant el segle XVIII.

Nascut a la Vila de Gràcia, petit poblet absorbit per Barcelona i avui un dels seus barris amb més personalitat, vaig mamar l’amor a «la cuina» des de ben petit als fogons de casa veient cuinar a la mare, i al pare els dies de festa.

Sempre cuina familiar, de la que ells van aprendre de les seves mares, les meves àvies, cuina popular i sàvia per naturalesa, només amb productes de temporada, de la terra. Respectuosa amb els productes, el cuiner i els comensals. El que avui en diuen cuina tradicional i que realment era la cuina popular, de les cases particulars.

Els meus anys de yuppie em van portar a viure fora de Catalunya i a viatjar per molts països i diversos continents, sempre obert a la cuina del país que visitava —si vols conèixer una cultura, coneix la seva cuina—, descobrint nous plats i sabors, noves maneres d’entendre l’antic art de la cuina. Finalment, l’enyorança va fer que tornes a casa. Enyorança de la família, els amics i la cuina.

Perquè la nostra cuina, la que es practica encara avui en algunes cases i en pocs restaurants de Catalunya, és un prodigi de saviesa. L’art de la cuina catalana és exquisit, però difícil de lligar amb les presses per fer les coses que caracteritzen l’actual societat. Soc amant impenitent de dues de les aportacions de la cuina catalana a la del món: el sofregit —base d’innumerables receptes— i la picada.

Si en pregunteu quina és la meva definició de felicitat us diré que és la cultura de la taula. Definició del pare per expressar aquells dies dedicats al plaer de reunir-nos familiars i amics per anar a comprar al mercat, cuinar els diferents plats, menjar-los i gaudir-los, tot fent una llarga sobre taula en la qual es filosofava sobretot i sobre res.