Carxofes farcides de tonyina

Aquest és un plat que em recorda la infantesa, a casa la mare, perquè és un àpat que acostumava a fer quan no sabia que fer i, naturalment, era temporada de carxofes.

La quantitat depèn, com sempre, de la gana; de si el considereu un plat fort o un entrant, o el poseu d’acompanyament de, per exemple, uns entremesos. Feu el que vulgueu. Particularment, jo faig dues carxofes per comensal.

Talleu el tronxo a les carxofes, traieu les fulles dures de l’exterior i talleu la punta de les fulles restants fins a la meitat de la carxofa, aproximadament. Amb una cullereta molt petita, o amb la punta d’un ganivet, traieu la pelussa de l’interior.

Cobriu les carxofes amb aigua freda, dissoleu una mica de farina en l’aigua perquè quedin blanques, i afegiu-hi sal. Feu-les coure durant uns 20 minuts; el temps depèn de la seva mida. Comproveu de tant en tant que estiguin cuites. És important que quedin tendres, però no toves ni que es desfacin. Les retireu i les deixeu refredar.

Les quantitats per al farciment depenen del número i la mida de les carxofes. Per preparar-lo, poseu en un bol la tonyina de les llaunes que feu servir, afegint-hi l’oli de la conserva —sempre tonyina en oli d’oliva—, i esmicoleu-la. Afegiu-hi uns pebrots del piquillo trossejats, ou dur trossejat —un ou per cada 3 o 4 carxofes— i unes cullerades —mida de postres— d’olivada o, si no en teniu, desosseu unes olives, trossegeu-les i afegiu-les. A voltes, també hi poso unes anxoves al farciment, però, com sempre, a gust del cuiner.

Feu una salsa maionesa amb un puntet d’all i afegiu-la també al bol. Ho remeneu i, quan les carxofes estiguin fredes, les farciu amb la pasta resultant. Per decorar-les, poseu una mica de la maionesa a la part superior de cada carxofa. També hi podeu posar un trosset de pebrot o mitja oliva negra, el que vulgueu.

Es tracta d’un plat fred exquisit, senzill i, desgraciadament, perdut del receptari tradicional.