«Durant la nit, mentre l'Agnès havia estat cosint en somnis, en Haiku va mirar llargament per la finestra. Ningú sap què pensava aquella nit. Però feia, veritablement, una cara de certesa absoluta. Aquella mirada de convicció ferma i inamovible que només tenen alguns capellans. Mirava l'horitzó estrellat, mentre el rostre se li il·luminava de la resplendor provinent de fora la finestra. Era el neó immens que sobrevolava el poble clavat a un zepelí. Una lletra lligada i blava deia: "Benvinguts a Bedlam, el poble congelat". Va somriure, va tancar el llum de la tauleta i en la foscor de la cambra va respirar tranquil. Com quan un gat respira una becaina, voltat de cabdells i carícies». Bedlam és una singular barreja entre un conte d'aparença infantil i l'intent de bastir els simbolismes d'una comunitat on l'oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessari com a taula de salvació. L'acumulació d'esdeveniments sorprenents i fantàstics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble propòsit d'esdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció.

Entre les Gavarres, les Guilleries, la serra de Rocacorba i els terraprims empordanesos es troba la comarca del Gironès i al bell mig, la seva ca­pital, Girona. El passeig que proposa aquest llibre, a mode de llambre­gada, és un recorregut fragmentari a través dels seus accidents, les seves corbes d’aigua, els seus racons més emblemàtics i entranyables que ho són perquè la seva gent els ha volgut així: Castells enderrocats d’intacta glòria, monestirs i santuaris, màgiques valls, dolls d’aigua amb llegen­da, illes dins de rius, fauna excepcional, plana i muntanya. I és que la comarca és rica pel paper que juguen i han jugat poblacions com Salt, Sarrià, Cassà, Quart, Sant Gregori, etc. En aquest llibre llegireu històries realment curioses, que han passat de generació en generació i que encara avui s’expliquen als fills i amics per entendre una mica més el seu origen.

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada. Amb un estil atrevit i precís Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.

La Sigrid no entén res. Una noieta de poble com ella té molta feina per desxifrar, en aquesta ciutat, els codis de l’adultesa. Acaba d’arribar de Sant Guim de Freixenet amb el seu germà Noè, s’han instal·lat a casa d’una parenta amb un univers propi i ho té tot per descobrir. De la mà de la Sigrid, la Barcelona del Fòrum de les Cultures i dels enfollits tramvies contemporanis apareix amplicada fins a l’insòlit, filtrada a través d’una innocència inquisidora. Necessita córrer món perquè ha de tornar a casa amb alguna cosa, algun motiu, alguna coneixença que engresqui el seu germà a sortir de l’habitació on s’ha entestat a tancar-se.

Una novel·la sobre tot el que es perd de camí cap a la maduresa i sobre el que s’hi guanya. Sobre tenir fills, sobre tenir pares, sobre tenir temps i guanyar-se’l per poder desembarcar en un futur en què, de tant en tant, pari de ploure.

«Hi haurà un silenci. I un avui i un demà que també respondrà als seus reclams amb el mateix silenci. Llavors s’imaginarà que si calla és perquè se li ha fos rere la porta i sabrà que sense ell s’haurà quedat definitivament sola.»

Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d'aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells.

Està sola, un cop més, acabada de sortir d'un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l'embaràs, per no parlar del postpart, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual.

Eva se sent com una aspirina en un got d'aigua, efervescent, desapareixent per moments d'una realitat esfereïdora. Amb l'ajuda inesperada d'un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.

En Lluci reuneix els seus amics per explicar-los que aviat marxarà del poble. De sobte, un terratrèmol fa trontollar els seus plans i tot el planeta: del centre de la Terra en surt una noia misteriosa que canviarà les seves vides per sempre més. Fenòmens sorprenents. Éssers al·lucinants. Un grup d´adolescents i un secret dels seus pares que els capgira el món tal i com el coneixen. El futur els demana que formin part d´aquest aventura. Quan la Terra es mou, és senyal que el món està a punt de canviar...

L'edat dels vius comença amb la mort de la parella de la protagonista. Després del dolor i de l'astorament, la dona observa què passa al seu voltant (el declivi instantani del món) i decideix fugir de la ciutat, testimoni de l'enfonsament de la vida tal com la coneixia. Més endavant, descobreix que en el món queda una petita comunitat feta de vells preparacionistes. I ella, una «jove» supervivent que no s'ho explica.

«La Lina té una amiga a qui li pot explicar tot. Es diu Àgata i també té dotze anys. Són inseparables des del parvulari. Bé, inseparables, inseparables no, perquè les han separat. Ara l’Àgata s’ha quedat al poble, al mateix carrer de sempre, i la Lina se n’ha anat. Fa quatre dies que ha arribat a Girona, una ciutat amb rius on no t’hi banyes, però que per la resta sembla que està prou bé.»

Quan l’aventura de la Lina comença, sembla una història ben tranquil·la. Però no us refieu pas de les aparences: des que va néixer, el destí de la Lina està lligat a una misteriosa espasa de la qual depèn el futur de la humanitat.

Amb aquesta novel·la trepidant coneixereu emperadors i sibil·les llegendàries; viatjareu al passat gloriós i veureu el futur terrorífic; descobrireu els màgics secrets de la Lina i del seu antic llinatge de sàvies endevines. Però, sobretot, descobrireu la lluminosa força de l’amistat.

Se’n sortiran, ella i els seus amics, de salvar el món de la fi que s’acosta?

En els contes de Lliçons d’abisme allò més quotidià es precipita: una dona que li cau del cel l’home que desitja; un marit que s’escapa per la porta del darrere; una mare que ha d’inventar-se històries per explicar la mort del fill; un món que s’acaba dins una fleca, dins un calaix, rere una cascada… Cada història és una exploració del que passa quan la vida es cargola, quan el que semblava segur deixa de ser-ho. Però el llibre continua entre línies, perquè hi intervenen unes notes al peu amb vida pròpia: són el relat d’un enigmàtic narrador, irònic i obstinat, que es dedica a comentar, matisar o contradir els contes i converteix la lectura en un joc de complicitat i desafiament

Mar Bosch parteix d’una expressió de Jules Verne a Viatge al centre de la terra i la transforma en un artefacte narratiu que fa de l’abisme una forma i un fons: amb la imaginació i l’estil desbordants característics de la seva obra, ens parla de pors, passions, i renaixences. I tot combinant humor, sensibilitat i un gran domini del llenguatge, apel·la als lectors curiosos que gaudeixen de la dimensió lúdica de la literatura.