Josep Maria Virgili i Ortiga, nascut a Reus, la capital del Baix Camp, però amb una vida estretament lligada a Riudoms, acabats 43 cursos acadèmics de docència va voler portar la seva lluita en favor del català correcte a les xarxes socials. El 2016 va obrir un compte a Twitter (avui X) i des d’allà va començar a esmenar els barbarismes, castellanismes i usos incorrectes dels mots de la nostra llengua fets per comunicadors, personatges públics i, fins i tot, altres usuaris d’aquesta xarxa.

Deu anys més tard, en Virgili —com el coneixen molts usuaris d’X— té més de 78.000 seguidors en aquesta xarxa social, on ha creat una llista de distribució que porta per nom «Bon català», on cada dia penja consells lingüístics i correccions de castellanismes, entre d’altres. Apuntar-s’hi és de franc. Fins i tot, té una segona llista de distribució on respon comentaris i preguntes que li formulen les persones que reben aquesta llista.

El 2024 es va voler explicar en el llibre «Si m’ho permeteu» (Edicions Nexum). En el volum, d’una banda, explica la seva trajectòria com a professor de llengua, filòleg, polític i twitstar. D’altra banda, el mestre ens explica quins són a parer seu els principals problemes actuals de la llengua catalana, les seves principals idees lingüístiques, i quines són les correccions que fa més habitualment a Twitter, gairebé sempre iniciades amb la fórmula «Si m’ho permeteu».

Josep Maria Virgili sempre ha estat un activista de la llengua. Va participar en el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i va esdevenir un decidit militant per la causa de la independència. Des del 2008 assisteix cada any a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, on intercanvia amb altres filòlegs idees i preocupacions, entorn el català. El 2012 participa en la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana i el 2013 esdevé un dels primers impulsors del que dos anys més tard es convertirà en el Grup Koiné —un grup de treball i estudi dedicat a elaborar treballs de diagnosi sociolingüística, així com a estudiar solucions per fer possible un procés de normalització lingüística a la Catalunya independent. El 2016, el Grup Koiné crea l’Associació Llengua i República, per «revertir la dinàmica de substitució progressiva de la llengua catalana en el territori dels Països Catalans».

També el 2015, i després de llegir Jaume Vallcorba i Rocosa s’integra al Cercle Vallcorba, una entitat que té el propòsit d’«estudiar la llengua en tots els aspectes i, d’una altra, apel·lar a la responsabilitat de tothom a l’hora de defensar, propugnar, afermar i estendre l’estàndard traçat per Fabra, Moll, Sanchis Guarner i llurs condignes successors».

Virgili és molt crític amb el català que fan servir els professionals dels mitjans de comunicació, especialment els dels mitjans públics, dels quals diu que difonen una llengua «pseudocatalana». Ho és, així mateix, amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans de qui diu al seu llibre que «fa anys que ha pres partit pel català castellanitzat que ara es parla» i l’acusa d’haver renunciat a la «descastellanització de la nostra llengua i a assolir un català no interferit».

El professor Virgili ha esdevingut polèmic perquè no defuig sense políticament incorrecte, però manté que no fa les correccions com un retret, sinó per ajudar a millorar la nostra llengua.

Durant aquests anys ha conduït espais de divulgació lingüística, com la secció regular anomenada Un farcell de mots a Ràdio Estel, on explica etimologies, falsos amics i barbarismes.