Clara Perxachs i Juandó va néixer a Girona, però ha passat una bona part de la seva vida a les Illes Balears; fins fa ben poc, que ha tornat a les comarques gironines. Durant trenta-sis anys va exercir de mestre de primària. Des de diversos fronts ha lluitat sempre perquè l’art l’ensenyin mestres especialitzats des de l’escola pública. D’aquí que primer va estudiar Humanitats a la UOC, i després es va preparar durant dos anys per obtenir el doctorat de Didàctica de l’Art a la Universitat de Girona.

El seu interès per l’antropologia va fer que orientés els seus estudis d’Humanitats i la seva recerca de doctorat cap a l’alimentació i les tries gastronòmiques. El treball de recerca de final de carrera a la UOC el va centrar en la relació del menjar i les creences, el que ella batejà com a «Menjar i Creure». La tesi doctoral, «Des d’una Didàctica de l’Art a una Didàctica del Gust. Educació dels cinc sentits», la va registrar, però no la va finalitzar. El tema central d’aquesta investigació girava al voltant de la idea que la cuina ha de ser considerada un art i que, conseqüentment, cal educar el tacte, el gust i l’olfacte en els nens i nenes i deixar de creure que aquests sentits són «inferiors» a l’oïda i la vista.

Tot i que va estudiar magisteri en la branca de filologia (catalana, castellana i francesa) i que la seva vida laboral ha estat centrada en l’ensenyament, té nombroses passions que ha cultivat amb fruïció al llarg d’aquests anys: té estudis de piano, pintura, gravat, ceràmica, cuina, anglès i francès (aquests últims certificats per l’Escola Oficial d’Idiomes.

Les passions s’han de canalitzar, així que s’ha dedicat a l’escriptura culinària i a presentar exposicions artístiques d’obra pròpia i també d’altres artistes. Com a investigadora i escriptora és autora de Cuina de les embarassades (1990) —editada per Columna en català i per Grijalbo en castellà—, llibre on defensa que l’alimentació de les embarassades és un plaer.

Cinc anys després, el 1995, publica amb La Magrana, dins de la col·lecció Pèl i Ploma, La cuina de la comarca de la Selva. Una recopilació de receptes tradicionals de la comarca de la Selva a Girona, en la qual es recullen plats i maneres de fer de la mar, el pla i la muntanya. El receptari el va elaborar després de cinc anys de recerca.

El treball de recerca de final de carrera, Menjar i Creure, va ser un dels tres finalistes el 2002 del Premi Sent Soví de la UB/Freixenet, però resta inèdit.

També ha participat en qualitat d’assessora en la redacció dels llibres de cuina: El llibre de l’Ànec d’André Bonnaure (La Magrana, 2001); Entre Mar i Muntanya, de Xavier Sagristà (Empúries, 2002); i Foie gras d’André Bonnaure (Montagud editors, 2007). André Bonnaure és considerat el màxim especialista mundial en cuina del foie i de l’ànec gras, mentre que Xavier Sagristà, principalment, va ser xef sota els ordes de Ferran Adrià a El Bulli (1984-1995).

Clara Perxachs també ha participat en els projectes gastronòmics «Mercat del Born del Prat» i «Laboratori de Cuina», a Barcelona entre el 2002 i el 2004; i a «Pecatta Mundi», presentat a la prestigiosa Fira Alimentària el 2008.

Així mateix, ha col·laborat en ràdios, congressos i fires en l’àmbit de l’alimentació i la cuina. Va participar en la creació i lectura de la presentació del cuiner Xavier Pellicer al Palau Robert dins del cicle «Genis del Foc» 2003 (Xavier Pellicer va ser xef de cuina sota la direcció de Santi Santamaría de 1993 a 2000 i de 2010 a 2011, any en què Santamaria va morir). Ha tingut programes propis i espais a Ràdio 4, Ràdio la Selva, Ràdio Lloret, principalment.

Explica que «els darrers anys he escrit i estic encara escrivint». «He fet un conte per a nens i nenes de 10 a 1000 anys: Les extraordinàries Nasipotes, que espera ser descobert un dia per una ànima juganera». Un altre encara s’està coent, i de moment no té títol; és un assaig que aprofundeix en el tema de les creences i el menjar.

Tampoc ha deixat ni la pintura ni el dibuix, cosa que com la cuina fa, diu, «amb amor i alegria». La passió per la cuina la comparteix amb el seu marit. Junts cuinen molts plats «del gran patrimoni culinari català i mediterrani, per donar suport sempre als pagesos i pageses i petits  productors i productores, botiguers i botigueres del meu entorn», clou.

I per si tot plegat no fos prou, la seva atenció i curiositat cap a les creences l’han portat a aprofundir en estudis esotèrics i místics. «Les vivències, per ara, no les comparteixo per escrit, però sí que també agraeixo —sempre que puc— l’enorme importància de l’aigua, donant-li les gràcies des d’un altre compte: @estimada_aigua».