Amb poc més de vint anys, en Joan Busquets Verge passava les hores mortes imaginant plans per escapar-se de la presó: des de fabricar una pistola amb molles de pa i betum, a aprendre a tocar el trombó i per camuflar el so en serrar els barrots de la cel·la. Hi havia anat a parar després d'uns anys d'acció amb el maquis, implicat ja en un combat que va començar quan encara era un nen, entre treballadors i militants de la CNT de Barcelona. Una lluita incansable que l'acompanya encara avui, després de dos exilis a França i molts nous inicis, amb prop d'un segle de vida i una memòria per llegar.
Al llarg de les pàgines que segueixen us abocareu a una aproximació biogràfica que us farà conèixer fets i pensaments de Francesc Xammar i Vidal, i descobrireu el que han dit d'ell setze persones que el coneixen i amb qui ha mantingut relacions d'intensitat i interès diversos.
Biografia del popular tascaman Eduard Boada (Nulles, 1942-Tarragona, 2024), que regentà durant tota la seva vida Casa Boada, establiment fundat pel seu pare.
«Durant l’estada tampoc no he vist el quetzal, a despit d’unes quantes excursions per llacs i boscos espectaculars, banyat en antimosquits. M’he imaginat, això sí, el seu cant malenconiós en boca dels guatemalencs que m’han parlat de la sang vessada durant el conflicte armat intern, del genocidi maia, de l’emigració massiva dels darrers 30 anys, de l’epidèmia urbana de les maras, de la pobresa extrema. Històries de patiment que travessen les dècades fins als nostres dies i que estan tenyides de la mateixa taca roja que inunda el pit de l’insigne ocell.»
Enric Garcia Jardí és un periodista inquiet. Molt inquiet. Graduat en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha col·laborat, i col·labora, amb múltiples mitjans de comunicació, tant de l’àmbit tarragoní com al conjunt del país. La seva intensa passió pel periodisme i l’escriptura l’ha portat a publicar, fins ara, set llibres, una part dels quals han servit per recuperar la memòria de personatges compromesos amb el país. El seu darrer llibre ha estat El maqui que encara lluita. Joan Busquets Verge, una vida d’antifeixisme (Barcelona: Ara Llibres, 2025), un assaig sobre la vida de Joan Busquets, en què es desgranen dos exilis, anys de reclusió penal, antifeixisme i la pugna amb la repressió franquista que el dugué fins a les portes de la mort.
El 2018, juntament amb Ricard Lahoz va publicar el volum Francesc Xammar i Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona (2018, Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver»), jesuïta que es va convertir en activista social a Tarragona, municipi del qual va ser regidor durant el primer mandat democràtic. Quatre anys més tard, va publicar Senyor Boada (2022, Tarragona: Ganzell Edicions), la biografia del popular tascaman Eduard Boada (Nulles, 1942-Tarragona, 2024), que regentà durant tota la seva vida Casa Boada, establiment fundat pel seu pare.
També ha publicat Cròniques del Quetzal. Escrits d’un viatge al nord de Guatemala (2021, Tarragona: Lo Diable Gros); el llibre de retrats periodístics Retrats de Mostra (Ajuntament de Tarragona, 2024), sobre els 30 anys de la Mostra de Teatre Jove de Tarragona; el conte infantil El pastoret i els ponts (Insitu Comunicació i Associació d’Amics de la Colla Jove, 2022) i La Mulassa de Tarragona (Arola Editors, 2011), una monografia fruit del seu treball de recerca de batxillerat.
Durant tres anys va col·laborar amb el cantant Raimon en l’edició dels seus dietaris «Personal i transferible» (Empúries, 2023) i «Punxa de temps» (Empúries, 2024), així com en l’arxiu de la Fundació Raimon Annalisa.
En l’àmbit periodístic, destaquen les seves col·laboracions amb les revistes Fet a Tarragona; Mangrana, de cultura contemporània; Reusdigital.cat i el mitjà ja desaparegut Circdetarragona.com. També ha guionat i dirigit, amb Xavier de Gispert Zegrí, el pòdcast de memòria democràtica «Fils de Memòria», coproduït per Tarragona Ràdio i la Comissió de Programes de Memòria. Entre 2024 i 2025 va ser guionista del pòdcast En memòria de Companys (Catalunya Ràdio, 2025), en què es relata tot el procés que va dur a l’execució sumària del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. També ha col·laborat amb entitats i institucions de les comarques meridionals.
El 9 de febrer de 2026 ha posat en marxa Dillums, un nou setmanari digital, centrat en primer terme a les comarques de Tarragona, que «fixa l’atenció en les expressions culturals i la vida col·lectiva del sud de Catalunya».
La seva trajectòria com a reporter i escriptor l’ha fet mereixedor d’un bon nombre de guardons: el Premi Mañé i Flaquer de Comunicació local (Torredembarra, 2023); el Premi Francesc Candel de reportatge periodístic (Barcelona, 2022); accèssit al V Premi María Luz Morales de periodisme feminista (Santa Coloma de Gramenet, 2022); Premi Antoni Bofarull de Narrativa Breu, en els Premis Literaris Baix Camp per a joves escriptors (Reus, 2021); Premi Joan Marc Salvat de Periodisme jove, en la categoria «Trajectòria» (La Selva del Camp, 2019) i el Premi Recvll de Periodisme, en memòria de Salvador Reynaldos (Blanes, 2018).
