Enric Duran i Padrós es defineix com un badaloní de tota la vida, el que al micropoble que habita en el centre de la tercera o quarta ciutat en població de Catalunya —això depèn de l’any—, coneix com un BTV. Li agrada el country, els peus de porc, la pesca submarina, el sofà i anar a buscar bolets. I els còmics. És un dels lingüistes-periodistes més importants d’aquest país —tot i que ell no ho dirà mai—, com ho testimonia una llarga trajectòria professional a cavall d’aquests dos mons.
Ha fet el que abans en dèiem periodisme de carrer i això li ha permès conèixer i escriure sobre certes realitats que curtcircuitaria un BTV de cap a peus. Haver passat per la redacció de dos diaris en paper i un digital l’han avesat a treballar sota pressió.
Com a lingüista ha exercit de tècnic de normalització lingüística i va participar en la redacció del llibre Curs de correcció de textos orals i escrits: pràctiques autocorrectives, editat per Eumo el 1998. Així mateix, com a professor de català és especialista en llenguatge jurídic i administratiu. En un article publicat al digital lliureimillor.cat, del qual en va ser director executiu i responsable lingüístic escrivia el 2016: «Aviat farà quaranta anys que exerceixo de lingüista. A peu pla. I em sembla que he tocat totes les tecles, en el camp de la llengua. Professor de català per a adults, em sembla que de tots els nivells, incloent-hi formació de correctors, correcció editorial, tècnic de normalització, postedició en dos mitjans de comunicació, col·laboració en publicacions… I cada dia que passa més m’adono de tot el que no sé, i em faig petit davant l’enorme fenomen de la llengua, la seva riquesa, la mutabilitat que presenta, la mal·leabilitat, els diversos accents i recursos dels usuaris de tot el territori dels Països Catalans». En aquest paràgraf comprimia pràcticament tota la seva trajectòria professional. Des de lliueimillor.cat va impulsar la secció «Apunts de llengua», que tindria la seva translació a les xarxes socials.
Periodísticament, va començar a la redacció del diari d’El Punt del Barcelonès Nord. Primer va ser el responsable de correcció i edició del mitjà amb seu a Badalona i, posteriorment, va assumir tasques periodístiques. Com a corrector-editor no es limitava a esmenar errors ortogràfics, sinó a adaptar el llenguatge periodístic i acostar-lo al català que es parlava al carrer sense perdre el rigor normatiu. Anys més tard es va incorporar la disciplina d’El Periódico de Catalunya, on va treballar conjuntament amb el lingüista Ricard Fité en la versió catalana del rotatiu barceloní i en el procés d’automatització de la conversió del castellà al català. Va formar part de l’equip encarregat de polir els textos provinents dels primers sistemes de traducció automàtica del castellà al català, un procés pioner en la premsa diària que requeria una correcció manual exhaustiva per evitar calcs sintàctics i girs antinaturals.
Tant a El Punt com a El Periódico va jugar un paper molt important en la fixació del model lingüístic i va influir en les normes que acabarien creant els manuals d’estil lingüístic i periodístic d’ambdós diaris.
A El Periódico va exercir de periodista en la secció de política, en la qual va assumir diverses tasques de responsabilitat.
