Autoria
Corria la Setmana Santa del 2021 quan va haver-hi moviments al portal sense ànim de lucre Trobamots. El Paraulògic, concebut per Jordi Palou i desenvolupat per Pere Orga prenia forma. Va aparèixer l’1 de novembre i de seguida va triomfar: per Sant Esteve va arribar a 137.000 jugadors diaris. Segons Palou, actualment s’ha consolidat en 90.000 usuaris únics diaris a la ubicació de Vilaweb, on va migrar el 5 de gener del 2021. Pel que fa al global de seguidors, fins al juliol del 2024 tres milions de persones hi havien jugat com a mínim una vegada.
Des dels inicis, aquesta adaptació al català de l’Spelling Bee, del New York Times, va prendre una gran embranzida. Va ser un boom [és al DIEC2] a les xarxes socials [no és al DIEC2], on va anar trencant tots els rècords de visites a internet [és al DIEC2]. Hi va ajudar molt un tuit [és al DIEC2] d’Oye Sherman del 8 de desembre del 2021 que deia: «Ma mare m’acaba de fer addicta al Paraulògic». Aquesta contribució a la viralització [no és al DIEC2] del projecte va fer que Orga, programador del joc, assenyalés Maria Rovira com «la gran responsable de l’èxit».
Però un nombre significatiu de jugadors i lingüistes han deixat sentir els seus marrameus en relació amb paraules que no són al joc (xarxa social, teletreball, farragós, tuitaire, tiet, wifi) pel fet que els creadors van agafar el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a referència única a l’hora d’acceptar o rebutjar mots. En contraposició, el mateix institut explica a El Foment que «l’enorme quantitat de consultes diàries per fer encaixar paraules en l’hexàgon del Paraulògic ha estat precisament un gran estímul per prosseguir en la tasca d’actualitzar el diccionari».
La realitat de les bones xifres del passatemps topa, però, amb el panorama de l’àmbit digital, l’audiovisual, els videojocs, les xarxes socials…, on el català continua sent residual. Un exemple és que dels 12 videojocs més venuts a la plataforma Stem durant el 2023 cap tenia versió en català. Una dada més: només un 6,7% de la població catalana havia jugat a videojocs en català fins al 2023. I S’hi suma la irrupció de les grans plataformes com Netflix, HBO i Amazon, que ofereixen, excepte Filmin, una nul·la o deficient presència de la llengua pròpia.
No utilitza algoritmes per personalitzar l’experiència ni demana dades personals. Per jugar-hi només fa falta un dispositiu amb accés a internet i entrar al web. L’èxit es basa en les característiques de de les propostes de caràcter casual: partides breus, regles senzilles, públic ampli, poc compromís temporal…, però alhora té característiques de les aplicacions més hardcore: com les comunitats actives i les lligues i els reptes compartits.
Les entitats de defensa de la llengua el van rebre com una bona eina orientada al coneixement i la difusió de la llengua catalana. «Es tracta d’una proposta adaptada als nous temps. Enganxa, ja que genera voluntat de descobrir noves paraules i de superar-se a un mateix o en comparació amb altres jugadors», afirma Agnès Toda, de l’entitat Llengua Nacional. I hi afegeix que «és ideal per fomentar el coneixement del català, ja que permet posar en pràctica l’ortografia de les paraules, la semàntica (a través de la definició que apareix de cada mot) i també la descoberta de nous termes».
Òmnium Cultural dona molta importància a recursos com el Paraulògic, que «s’ha consolidat com una bona manera d’aprendre i millorar el català». L’entitat assenyala que les noves generacions estan a hores d’ara molt influïdes per les noves tecnologies, les xarxes socials, les plataformes audiovisuals i els videojocs, en què «el català té una presència molt minoritària i sovint es vehicula en castellà».
«La competència amb llengües hegemòniques globals com el castellà, francès i anglès provoca una situació de desavantatge. Això fa que els parlants optin sovint per aquestes llengües dominants perquè creuen que els donaran accés a més continguts i audiència. Com a conseqüència, l’accés habitual al català disponible en l’àmbit digital ha caigut entre els joves», conclouen a Òmnium.
Corria la Setmana Santa del 2021 quan va haver-hi moviments al portal sense ànim de lucre Trobamots. El Paraulògic, concebut per Jordi Palou i desenvolupat per Pere Orga prenia forma. Va aparèixer l’1 de novembre i de seguida va triomfar: per Sant Esteve va arribar a 137.000 jugadors diaris. Segons Palou, actualment s’ha consolidat en 90.000 usuaris únics diaris a la ubicació de Vilaweb, on va migrar el 5 de gener del 2021. Pel que fa al global de seguidors, fins al juliol del 2024 tres milions de persones hi havien jugat com a mínim una vegada.
Des dels inicis, aquesta adaptació al català de l’Spelling Bee, del New York Times, va prendre una gran embranzida. Va ser un boom [és al DIEC2] a les xarxes socials [no és al DIEC2], on va anar trencant tots els rècords de visites a internet [és al DIEC2]. Hi va ajudar molt un tuit [és al DIEC2] d’Oye Sherman del 8 de desembre del 2021 que deia: «Ma mare m’acaba de fer addicta al Paraulògic». Aquesta contribució a la viralització [no és al DIEC2] del projecte va fer que Orga, programador del joc, assenyalés Maria Rovira com «la gran responsable de l’èxit».
Però un nombre significatiu de jugadors i lingüistes han deixat sentir els seus marrameus en relació amb paraules que no són al joc (xarxa social, teletreball, farragós, tuitaire, tiet, wifi) pel fet que els creadors van agafar el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a referència única a l’hora d’acceptar o rebutjar mots. En contraposició, el mateix institut explica a El Foment que «l’enorme quantitat de consultes diàries per fer encaixar paraules en l’hexàgon del Paraulògic ha estat precisament un gran estímul per prosseguir en la tasca d’actualitzar el diccionari».
La realitat de les bones xifres del passatemps topa, però, amb el panorama de l’àmbit digital, l’audiovisual, els videojocs, les xarxes socials..., on el català continua sent residual. Un exemple és que dels 12 videojocs més venuts a la plataforma Stem durant el 2023 cap tenia versió en català. Una dada més: només un 6,7% de la població catalana havia jugat a videojocs en català fins al 2023. I S’hi suma la irrupció de les grans plataformes com Netflix, HBO i Amazon, que ofereixen, excepte Filmin, una nul·la o deficient presència de la llengua pròpia.
No utilitza algoritmes per personalitzar l’experiència ni demana dades personals. Per jugar-hi només fa falta un dispositiu amb accés a internet i entrar al web. L’èxit es basa en les característiques de de les propostes de caràcter casual: partides breus, regles senzilles, públic ampli, poc compromís temporal..., però alhora té característiques de les aplicacions més hardcore: com les comunitats actives i les lligues i els reptes compartits.
Les entitats de defensa de la llengua el van rebre com una bona eina orientada al coneixement i la difusió de la llengua catalana. «Es tracta d’una proposta adaptada als nous temps. Enganxa, ja que genera voluntat de descobrir noves paraules i de superar-se a un mateix o en comparació amb altres jugadors», afirma Agnès Toda, de l’entitat Llengua Nacional. I hi afegeix que «és ideal per fomentar el coneixement del català, ja que permet posar en pràctica l’ortografia de les paraules, la semàntica (a través de la definició que apareix de cada mot) i també la descoberta de nous termes».
Òmnium Cultural dona molta importància a recursos com el Paraulògic, que «s’ha consolidat com una bona manera d’aprendre i millorar el català». L’entitat assenyala que les noves generacions estan a hores d’ara molt influïdes per les noves tecnologies, les xarxes socials, les plataformes audiovisuals i els videojocs, en què «el català té una presència molt minoritària i sovint es vehicula en castellà».
«La competència amb llengües hegemòniques globals com el castellà, francès i anglès provoca una situació de desavantatge. Això fa que els parlants optin sovint per aquestes llengües dominants perquè creuen que els donaran accés a més continguts i audiència. Com a conseqüència, l’accés habitual al català disponible en l’àmbit digital ha caigut entre els joves», conclouen a Òmnium.
Xavier Dengra, coordinador d’Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua, considera que el Paraulògic ha estat una de les revolucions del lleure digital en català dels darrers anys per «acumulació de mèrits».
«El primer, perquè ho ha aconseguit amb la modalitat estrella del solitari o dels mots encreuats, és a dir, el passatemps diari de què no depenem d’altres jugadors, ni de gaire estona, ni de gaire continuïtat, ni de cap material més enllà del mòbil o tauleta», assegura. I hi afegeix que el segon mèrit és que «permet trencar l’autocomplaença individual de conèixer el diccionari i possibilita, a qui vol fer el salt, ser més competitiu, desvirtualitzar-se [no és al DIEC2] i participar en competicions remunerades i en lliga territorial, amb visió de llengua sencera i de Països Catalans».
Segons Dengra, «el tercer mèrit és que els creadors han sabut entendre que monetitzar [és al DIEC2] el joc no ha de passar ni el peatge d’una app [no és al DIEC2] de descàrrega obligada (tot i que hi és per a qui la vulgui), ni publicitat feixuga, ni compres integrades, sinó que l’han fet jugable [no és al DIEC2] via navegador i amb qualsevol facilitat de dispositiu».
Els creadors de l’entreteniment van agafar el diccionari normatiu com a referència a l’hora d’acceptar o rebutjar paraules. Els mots acceptats, doncs, són els que registra la versió en línia del DIEC2. Com tots els diccionaris normatius, no admet noms propis ni locucions llatines (statu quo), ni plurals de noms (edificis) i adjectius (fantàstics), ni verbs conjugats (tornava), ni sufixos (-ista). En general, tampoc accepta noms derivats (boníssim), si no és que són al diccionari perquè han adquirit un significat independent, com continuisme. Tampoc admet prefixos, encara que surtin al DIEC (per exemple, homo-). Sí que s’accepten noms femenins que apareixen explícitament a les entrades del diccionari.
Quan el mot és acceptat (correcte), surt en blau dins el tauler amb la definició del diccionari oficial. Si la paraula és rebutjada (incorrecta), queda ressaltada en vermell i desapareix al cap d’uns segons.
En uns moments en què és ben viu el debat sobre la consideració, en llengua, de «correcte», «incorrecte», «normatiu», «col·loquial», «formal», «informal»… hi ha hagut moltes veus, petites i grosses, que s’han estranyat a diari que tal o tal mot no sigui al DIEC2, com ara tatano, app, spam, teletreball, telemedicina, wifi o xarxa social. I també a l’inrevés: que inclús, estanteria, quadro, guapo, entregar o bastanta, per exemple, hi siguin.
Les explicacions dels responsables sobre les formes «correctes» no van convèncer molts usuaris i especialistes, com l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, que va lamentar, en una piulada a Twitter (2021), que amb l’exclusió de paraules com tiet i tieta (uns mots que han esdevingut icònics en aquestes disputes) «el 40% del català viu» quedava fora del passatemps. Gomà proposava fer servir com a referència el Diccionari descriptiu de la llengua catalana en lloc del DIEC. Altres especialistes opten també pel Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll), per afavorir la inclusió de termes col·loquials o regionals que no estan normativitzats per l’institut. Afirmen que, així, es reflectiria millor la diversitat lingüística del català.
La tensió entre la normativa lingüística establerta i l’ús real de la llengua s’havia posat, doncs, més en relleu amb motiu de l’aparició de l’entreteniment digital.
Hi ha lingüistes que també assenyalen que és important que l’acadèmia catalana tingui en compte l’increment de consultes al DIEC2 experimentat arran de l’aparició del joc. Al novembre del 2021, el diccionari en línia va tenir més de dos milions de consultes. Gràcies al Paraulògic, es van multiplicar: al gener del 2022 en va tenir gairebé set milions i mig, i al febrer en va acumular, durant la primera quinzena, més de vuit milions, dades que va fer públiques Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC, al febrer del 2022.
Xavier Dengra, coordinador d’Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua, considera que el Paraulògic ha estat una de les revolucions del lleure digital en català dels darrers anys per «acumulació de mèrits».
«El primer, perquè ho ha aconseguit amb la modalitat estrella del solitari o dels mots encreuats, és a dir, el passatemps diari de què no depenem d’altres jugadors, ni de gaire estona, ni de gaire continuïtat, ni de cap material més enllà del mòbil o tauleta», assegura. I hi afegeix que el segon mèrit és que «permet trencar l’autocomplaença individual de conèixer el diccionari i possibilita, a qui vol fer el salt, ser més competitiu, desvirtualitzar-se [no és al DIEC2] i participar en competicions remunerades i en lliga territorial, amb visió de llengua sencera i de Països Catalans».
Segons Dengra, «el tercer mèrit és que els creadors han sabut entendre que monetitzar [és al DIEC2] el joc no ha de passar ni el peatge d’una app [no és al DIEC2] de descàrrega obligada (tot i que hi és per a qui la vulgui), ni publicitat feixuga, ni compres integrades, sinó que l’han fet jugable [no és al DIEC2] via navegador i amb qualsevol facilitat de dispositiu».
Els creadors de l’entreteniment van agafar el diccionari normatiu com a referència a l’hora d’acceptar o rebutjar paraules. Els mots acceptats, doncs, són els que registra la versió en línia del DIEC2. Com tots els diccionaris normatius, no admet noms propis ni locucions llatines (statu quo), ni plurals de noms (edificis) i adjectius (fantàstics), ni verbs conjugats (tornava), ni sufixos (-ista). En general, tampoc accepta noms derivats (boníssim), si no és que són al diccionari perquè han adquirit un significat independent, com continuisme. Tampoc admet prefixos, encara que surtin al DIEC (per exemple, homo-). Sí que s’accepten noms femenins que apareixen explícitament a les entrades del diccionari.
Quan el mot és acceptat (correcte), surt en blau dins el tauler amb la definició del diccionari oficial. Si la paraula és rebutjada (incorrecta), queda ressaltada en vermell i desapareix al cap d’uns segons.
En uns moments en què és ben viu el debat sobre la consideració, en llengua, de «correcte», «incorrecte», «normatiu», «col·loquial», «formal», «informal»... hi ha hagut moltes veus, petites i grosses, que s’han estranyat a diari que tal o tal mot no sigui al DIEC2, com ara tatano, app, spam, teletreball, telemedicina, wifi o xarxa social. I també a l’inrevés: que inclús, estanteria, quadro, guapo, entregar o bastanta, per exemple, hi siguin.
Les explicacions dels responsables sobre les formes «correctes» no van convèncer molts usuaris i especialistes, com l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, que va lamentar, en una piulada a Twitter (2021), que amb l’exclusió de paraules com tiet i tieta (uns mots que han esdevingut icònics en aquestes disputes) «el 40% del català viu» quedava fora del passatemps. Gomà proposava fer servir com a referència el Diccionari descriptiu de la llengua catalana en lloc del DIEC. Altres especialistes opten també pel Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll), per afavorir la inclusió de termes col·loquials o regionals que no estan normativitzats per l’institut. Afirmen que, així, es reflectiria millor la diversitat lingüística del català.
La tensió entre la normativa lingüística establerta i l’ús real de la llengua s’havia posat, doncs, més en relleu amb motiu de l’aparició de l’entreteniment digital.
Hi ha lingüistes que també assenyalen que és important que l’acadèmia catalana tingui en compte l’increment de consultes al DIEC2 experimentat arran de l’aparició del joc. Al novembre del 2021, el diccionari en línia va tenir més de dos milions de consultes. Gràcies al Paraulògic, es van multiplicar: al gener del 2022 en va tenir gairebé set milions i mig, i al febrer en va acumular, durant la primera quinzena, més de vuit milions, dades que va fer públiques Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC, al febrer del 2022.
A l’IEC destaquen que «si per als jugadors el passatemps ha estat un incentiu que ha generat curiositat pel lèxic, amb l’aprenentatge de paraules noves (o potser tan sols oblidades), per a la Secció Filològica també ha estat un gran estímul per prosseguir en la tasca d’actualitzar el diccionari, de posar-lo constantment al dia».
I prossegueixen els aclariments: «Amb l’aparició del Paraulògic, a la Secció Filològica s’han rebut moltes consultes sobre mots que el joc no dona per vàlids perquè no apareixen en el diccionari. Sovint els usuaris també envien suggeriments per donar d’alta paraules com garrotín, led o mantra, que, un cop estudiades, s’han acabat incorporant en el corpus normatiu. Afegir-hi internet també va ser una proposta que es va rebre per diverses vies, perquè, inicialment, no hi era perquè era considerat un nom propi, però com que ara també es pot interpretar com un mitjà de comunicació, s’ha pogut incorporar en el DIEC com a nom comú».
Això sí, puntualitzen que l’IEC és l’ens de referència normativa per al conjunt de la nostra llengua i que, per mitjà de Secció Filològica, actua com a acadèmia. Estableix, per tant, la normativa lingüística dels diferents àmbits de la llengua. Pel que fa al lèxic, la Secció Filològica determina quins mots i quins usos d’aquests mots es poden considerar normatius i si s’han de codificar per mitjà del diccionari oficial.
A l’institut concreten que «una tasca imprescindible és posar al dia el diccionari normatiu perquè pugui reflectir la llengua actual, considerant que el lèxic d’una llengua no és un inventari tancat sinó que s’actualitza constantment i cal posar-lo al dia periòdicament, perquè «la llengua és viva i està en constant transformació». «La interacció entre la institució normativa i el conjunt de la comunitat lingüística —expliquen— és la que fa possible la tasca d’actualització constant que duu a terme la Secció Filològica, presidida per Nicolau Dols».
Precisament, paral·lelament a la tasca d’actualització del DIEC, per part de l’IEC expliquen que la Secció Filològica també treballa en la creació d’un nou diccionari normatiu, seguint els criteris i els mètodes propis de la lexicografia moderna i partint de la noció d’estàndard ampliat. «La voluntat és que aquest nou diccionari vagi més enllà de la tradició fabriana i que recopili totes les varietats dialectals i registres, a fi que esdevingui un referent per als parlants de tot l’àmbit lingüístic».
A l’IEC destaquen que «si per als jugadors el passatemps ha estat un incentiu que ha generat curiositat pel lèxic, amb l’aprenentatge de paraules noves (o potser tan sols oblidades), per a la Secció Filològica també ha estat un gran estímul per prosseguir en la tasca d’actualitzar el diccionari, de posar-lo constantment al dia».
I prossegueixen els aclariments: «Amb l’aparició del Paraulògic, a la Secció Filològica s’han rebut moltes consultes sobre mots que el joc no dona per vàlids perquè no apareixen en el diccionari. Sovint els usuaris també envien suggeriments per donar d’alta paraules com garrotín, led o mantra, que, un cop estudiades, s’han acabat incorporant en el corpus normatiu. Afegir-hi internet també va ser una proposta que es va rebre per diverses vies, perquè, inicialment, no hi era perquè era considerat un nom propi, però com que ara també es pot interpretar com un mitjà de comunicació, s’ha pogut incorporar en el DIEC com a nom comú».
Això sí, puntualitzen que l’IEC és l’ens de referència normativa per al conjunt de la nostra llengua i que, per mitjà de Secció Filològica, actua com a acadèmia. Estableix, per tant, la normativa lingüística dels diferents àmbits de la llengua. Pel que fa al lèxic, la Secció Filològica determina quins mots i quins usos d’aquests mots es poden considerar normatius i si s’han de codificar per mitjà del diccionari oficial.
A l’institut concreten que «una tasca imprescindible és posar al dia el diccionari normatiu perquè pugui reflectir la llengua actual, considerant que el lèxic d’una llengua no és un inventari tancat sinó que s’actualitza constantment i cal posar-lo al dia periòdicament, perquè «la llengua és viva i està en constant transformació». «La interacció entre la institució normativa i el conjunt de la comunitat lingüística —expliquen— és la que fa possible la tasca d’actualització constant que duu a terme la Secció Filològica, presidida per Nicolau Dols».
Precisament, paral·lelament a la tasca d’actualització del DIEC, per part de l’IEC expliquen que la Secció Filològica també treballa en la creació d’un nou diccionari normatiu, seguint els criteris i els mètodes propis de la lexicografia moderna i partint de la noció d’estàndard ampliat. «La voluntat és que aquest nou diccionari vagi més enllà de la tradició fabriana i que recopili totes les varietats dialectals i registres, a fi que esdevingui un referent per als parlants de tot l’àmbit lingüístic».
El joc posa a prova les habilitats lèxiques dels jugadors, a qui planteja trobar tants mots catalans com sigui possible.
S’hi pot jugar a l’ordinador, al mòbil o a la tauleta.
Cada dia hi ha una combinació de 7 lletres (n’hi pot faltar alguna), col·locades en sis hexàgons blaus i un de central, vermell, com en un rusc. Cal trobar paraules que es puguin formar amb aquestes 7 lletres sempre que hi aparegui la del centre, que és obligatòria.
Les lletres es poden repetir.
Les paraules han de tenir un mínim de 3 lletres.
Cada combinació conté, almenys, un mot amb totes les set lletres del dia. És el que se’n diu un tuti.
Per introduir una nova paraula, s’ha de pitjar damunt les lletres corresponents i, tot seguit, el botó «Introdueix» (si no, el sistema no registra la paraula).
El botó circular del mig serveix per reordenar la disposició de les lletres També té la funció afegida d’esborrar de cop totes les lletres que s’hagin introduït a la part superior de la pantalla.
A Preferències es pot marcar l’opció «Mostra la puntuació i el nombre de paraules possibles». L’apartat Puntuació explica com funcionen els punts.
Hi ha sis nivells de joc: pollet 🐣, colom 🕊️, ànec 🦆, cigne 🦢, mussol 🦉 i àguila 🦅.
Bé, en realitat, si es troben totes les paraules (fent servir tots els tripijocs possibles), s’arriba al setè nivell, el paó.
El joc s’actualitza la mitjanit. És possible de jugar al joc del dia abans (cal fer clic a la icona que diu ‘Joc d’ahir’).
S’hi pot accedir tant des de la pàgina web com des de l’aplicació mòbil de VilaWeb. Alternativament, s’hi pot entrar en l’enllaç vilaweb.cat/paraulogic.
Article publicat al número 3 de la revista trimestral El Foment. Edició Octubre-Desembre 2025