En una Barcelona crepuscular, plena de racons oblidats i carrers que només es revelen a qui sap mirar, un home solitari descobreix una casa antiga i enigmàtica, envoltada d’una colònia de gats negres i custodiada per una velleta tan misteriosa com fascinant.
El que comença com una simple passejada nocturna es transforma en un viatge iniciàtic, ple de símbols, records, presències i absències. En el cor d’aquesta casa encantada —i potser encantadora—, l’Edmond trobarà molt més que silenci i miols: trobarà un mirall de si mateix, una porta oberta a d’altres realitats i una amistat insòlita que li capgirarà la vida.
La Casa dels Gats és una novel·la que combina el realisme màgic amb l’estètica gòtica, la tendresa amb el misteri, i la poesia amb l’humor discret. Amb una prosa rica i evocadora, Emili Gil ens convida a travessar el llindar entre el món que veiem i el que intuïm, però que, sovint, no ens atrevim a viure.
Una història delicada i magnètica per a tots els lectors que estimen la nit, els secrets i, per descomptat, els gats.
«Quan el cerç bufa fort a La Sénia, la poesia s'escriu. O no s'escriu. Depèn del vent».
Emili Gil, poeta de trajectòria tan imprevisible com les llevantades, ha rebut la mateixa pregunta tantes vegades que ja li ressona dins del crani com un vers obstinat: «On puc llegir els teus poemes junts?». Aquest llibre és la resposta.
El cerç del vers no és un poemari a l'ús. És un recull miscel·lani, un work in progress bastit sobre els fonaments de diversos llibres que l'autor duu a dins, sempre en procés, sempre inacabats, perquè escriure, per a ell, és qüestió de ratxades. Nascut de la petició popular —d'aquells lectors de Facebook i Instagram que reclamaven un lloc on aturar la fugissera paraula digital—, aquest volum aplega versos dispersos i els ordena en vents temàtics: la llibertat i la seva germana bessona, la solitud; el tall sec del desamor; la memòria antiga dels mites i les llegendes; l'arrel fonda dels poemes rurals; el ritme trencat dels poemes urbans.
I ho fa amb un estil que beu de Verlaine (en la musicalitat melancòlica), de Lautréamont (en la imatgeria violenta i bella) i de Baudelaire (en la mirada fixa en el mal fruit i la podridura elegant). Són poemes i sagetes de la vida, perquè cada vers és una fletxa llançada des de la tensió de l'arc, un intent de travessar la pell fina de la realitat i arribar a la nua veritat de les coses.
Aquí trobareu títols provisionals de llibres que potser, i només potser, algun dia veuran la llum: «Tardorals, «Les Set Carasses», «Màgiques», «Amort», «Parisenques»... Ara com ara són promeses que el vent s'ha endut i que aquest volum aplega sota un mateix cel ras.
Llegiu-lo amb el cor ample i les orelles ben afinades, esperant la propera llevantada. Xaleu. Deixeu-vos endur. Voleu!
Emili Gil i Pedreño (La Sénia, 1969) ha estat majordom de la Casa de l’Artista en Terres de Cruïlla (2018-2026) i és escriptor. Ha estat l’autor de Tenebra (2014) —Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica escrita en llengua catalana— i de diversos llibres de contes, com ara Perfum de tenebres (2001), Misteris fascinants (2002) i La Sénia extraordinària (2015). Pel que fa a la poesia ha publicatsversos dins de les antologies Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001), Dibuixant poemes (2016) i als poemaris propis Dimonis de mitjanit (2019) i El cerç del vers (2026).
Fou representant del Consell de la Joventut de Barcelona a les reunions que se celebraren a Estrasburg, l’any 1988, amb la intenció de crear una revista d’àmbit europeu. Del setembre de 1992 al setembre de 2000 va ser secretari de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC).
Del 2000 al 2002 treballà de periodista en diverses capçaleres de la premsa comarcal del Maresme. Coedità la revista Lovecraft magazine i redactà un seguit d’articles al voltant de la tènue línia que separa el món real de l’irreal. S’encarregà de part de la gestió i participà en l’espectacle literari i cabaretesc Absenta, la Fada Verda de la Creació, que es va dur a terme el 23 d’abril de 2003 al mític restaurant-llibreria Aladern, de Barcelona. Realitzà l’exposició fotogràfica Ombres i tombes, a Premià de Mar i a Barberà del Vallès.
Durant un parell d’anys (2010-2012) fou el responsable de la secció «L’altra cara de la lluna», de la revista La lluna en un cove. Posteriorment, col·laborà periòdicament al diari digital lliureimillor.cat.
Ha traduït obres d’Edgar Poe, Gérard de Nerval, Joseph Sheridan Le Fanu, Bram Stoker, Charles Baudelaire, Howard Phillips Lovecraft, Guy de Maupassant i Arthur Conan Doyle, entre d’altres.
Coordinador del taller «Com es fa una revista de por?» i lector editorial, s’ha capbussat en el llegendari i fets fantàstics, paranormals, o si més no curiosos, dels Països Catalans. Resultat d’aquestes investigacions són el llibre Catalunya encantada (2016), coescrit amb Jordi Ardanuy, i les col·leccions de quaderns Catalunya: indrets màgics (2016-25), País Valencià: indrets màgics (2017-2022), Quaderns Més Enllà del Bé i del Mal (2016-2025) i La Tinença de Benifassà (2023). També ha escrit París, una guia màgica (2016), on posa de manifest els vessants ocults de la «ciutat tenebra» en contraposició a la cèlebre «ciutat llum», La màgia de Gènova, Triêua i Torí (2017), El convent/Rex Mundi (2018) i Jules Verne, Tivissa i Amiens (2020).
La casa dels gats (2025) és, de moment, la seva darrera novel·la. Les seves obres han estat guardonades en diversos premis literaris.