Autoria
A l’estiu, de vacances o no, hi ha un plat que sempre ve de gust: els musclos.
Siguin al vapor, a la planxa, amb mil i una salses diferents (segons costums culinaris del lloc on els mengem), però tenim una manera de fer que particularment és la meva preferida: amb la salsa del sofregit.
Fórmula senzilla que tan sols requereix els musclos i d’un bon pa per sucar. Per acompanyar tan meravellós àpat ho farem amb una amanida de tomàquet.
Renteu ben rentats dos quilos de musclos (aproximadament un quilo per persona, però depèn de si els mengeu com a plat principal o com un entrant). Poseu–els en una olla amb una mica d’aigua i sal per tal que s’obrin. Un cop oberts separeu la clova superior i deixeu-los només amb la que porta el marisc.
L’aigua dels musclos la reserveu passant-la per un colador fi.
En una cassola feu un sofregit amb dues cebes tallades finíssimes, quan comencin a rossejar afegiu tres alls també tallats ben fins. Afegiu vuit tomàquets pelats i esmicolats i un ramet d’herbes aromàtiques. Quan el tomàquet estigui mig sofregit tireu una llossada d’aigua dels musclos. Tasteu de sal, afegiu-ne per rectificar si és necessari i poseu-hi pebre.
Quan el sofregit estigui llest hi tireu els musclos i deixeu que faci una mica de xup-xup abans de retirar-los del foc. Durant la cocció podeu afegir una mica més d’aigua dels musclos si veieu que queda massa sec.
Personalment, el sofregit em torna boig i m’ho menjo amb qualsevol mena de menjar, ja sigui peix, carn, pasta… i amb quantitat!! Per tant, la quantitat de ceba i tomàquet les podeu ajustar a les vostres preferències personals. En aquest cas, però, millor que sobri que en falti. És el mateix que el ramet d’herbes aromàtiques, si no esteu segurs de com quedarà feu el plat dos cops, un amb ramet i l’altre sense ramet. Una bona excusa…
A l’estiu, de vacances o no, hi ha un plat que sempre ve de gust: els musclos.
Siguin al vapor, a la planxa, amb mil i una salses diferents (segons costums culinaris del lloc on els mengem), però tenim una manera de fer que particularment és la meva preferida: amb la salsa del sofregit.
Fórmula senzilla que tan sols requereix els musclos i d’un bon pa per sucar. Per acompanyar tan meravellós àpat ho farem amb una amanida de tomàquet.
Renteu ben rentats dos quilos de musclos (aproximadament un quilo per persona, però depèn de si els mengeu com a plat principal o com un entrant). Poseu–els en una olla amb una mica d’aigua i sal per tal que s’obrin. Un cop oberts separeu la clova superior i deixeu-los només amb la que porta el marisc.
L’aigua dels musclos la reserveu passant-la per un colador fi.
En una cassola feu un sofregit amb dues cebes tallades finíssimes, quan comencin a rossejar afegiu tres alls també tallats ben fins. Afegiu vuit tomàquets pelats i esmicolats i un ramet d’herbes aromàtiques. Quan el tomàquet estigui mig sofregit tireu una llossada d’aigua dels musclos. Tasteu de sal, afegiu-ne per rectificar si és necessari i poseu-hi pebre.
Quan el sofregit estigui llest hi tireu els musclos i deixeu que faci una mica de xup-xup abans de retirar-los del foc. Durant la cocció podeu afegir una mica més d’aigua dels musclos si veieu que queda massa sec.
Personalment, el sofregit em torna boig i m’ho menjo amb qualsevol mena de menjar, ja sigui peix, carn, pasta… i amb quantitat!! Per tant, la quantitat de ceba i tomàquet les podeu ajustar a les vostres preferències personals. En aquest cas, però, millor que sobri que en falti. És el mateix que el ramet d’herbes aromàtiques, si no esteu segurs de com quedarà feu el plat dos cops, un amb ramet i l’altre sense ramet. Una bona excusa…
Què faríem els catalans si Colom no hagués arribat a Amèrica? Estaríem orfes d’una planta essencial en la nostra cuina: el tomàquet. Ens el mengem de mil maneres, però ara amb la calor i com acompanyament serà una amanida de només tomàquet i poc més.
Tallem dos o tres tomàquets en grills, els posem en un bol, piquem uns quants alls i un grapat generós de julivert ben esmicolats, els afegim al bol, ho banyem amb oli (d’oliva naturalment). Tot ben barrejat i una estona a la nevera. Aquí també es requereix un bon pa per sucar.
Aquest cop el vi escollit va ser un Priorat del celler Solà Clàssic de Bellmunt del Priorat. El seu Solà 2 Clàssic (cupatge de Garnatxa i de Carinyena), vi fresc amb color molt viu i lluminós. Potent i sorprenent en nas, un final prolongat que el situa com un Priorat dels clàssics. Si en feu una breu oxigenació en copa augmenta increïblement els seus aromes i característiques.
Si esteu interessats en consultar la fitxa completa d’aquest vi ho podeu fer en aquest enllaç
Si penseu que tal vegada un priorat negre no és el més adequat, permeteu-me comentar que els vins de DOQ Priorat o DO Montsant, en totes les seves varietats, són els meus preferits.
Què faríem els catalans si Colom no hagués arribat a Amèrica? Estaríem orfes d’una planta essencial en la nostra cuina: el tomàquet. Ens el mengem de mil maneres, però ara amb la calor i com acompanyament serà una amanida de només tomàquet i poc més.
Tallem dos o tres tomàquets en grills, els posem en un bol, piquem uns quants alls i un grapat generós de julivert ben esmicolats, els afegim al bol, ho banyem amb oli (d’oliva naturalment). Tot ben barrejat i una estona a la nevera. Aquí també es requereix un bon pa per sucar.
Aquest cop el vi escollit va ser un Priorat del celler Solà Clàssic de Bellmunt del Priorat. El seu Solà 2 Clàssic (cupatge de Garnatxa i de Carinyena), vi fresc amb color molt viu i lluminós. Potent i sorprenent en nas, un final prolongat que el situa com un Priorat dels clàssics. Si en feu una breu oxigenació en copa augmenta increïblement els seus aromes i característiques.
Si esteu interessats en consultar la fitxa completa d'aquest vi ho podeu fer en aquest enllaç
Si penseu que tal vegada un priorat negre no és el més adequat, permeteu-me comentar que els vins de DOQ Priorat o DO Montsant, en totes les seves varietats, són els meus preferits.