M’agradaria trobar algú que m’expliqués per quin motiu l’Estat espanyol té tanta tírria als catalans. És una qüestió estructural. Està en el moll de l’os de tot l’entramat polític, judicial, repressiu castellà. És visceral. Ens odien. Som la dona maltractada, que acaba un dia morta perquè està presonera d’una violència de la qual no es pot desfer. El mecanisme mental del maltractador respon a una única màxima: amb allò que considera seu, en fa el que vol. A ulls del poder, els catalans som seus, som la seva propietat, el seu esclau.
De veritat que voldria entendre d’on arrenca tot plegat. Perquè per vèncer el teu oponent, l’has de conèixer, i també l’has de conèixer per poder-hi negociar, si cal, si vols i si ell vol. Nosaltres només veiem els efectes d’aquest odi: els funcionaris que no atenen en català, no perquè no l’entenguin sinó perquè «esto es España» i «a mi, hábleme en cristiano»; gent que canta l’«¡A por ellos!» per arengar uns policies que estomaquen a tort i a dret gent que només vol votar; i, com va passar fa pocs dies, policies que atonyinen un nano perquè és seguidor del Barça i porta una estelada.
Sense entendre les raons que els roseguen per dins, entenc per què ho fan —allò del maltractador—, per tant, no em sorprèn més del compte allò que fan, per bé que m’indigna. Ara bé, el que em sembla escandalosa és l’actitud dels catalans, començant pels polítics i acabant per opinadors de tota mena. Els primers perquè ho converteixen tot en una mercaderia. La violència injustificada és una moneda de canvi. Uns: «va, demaneu perdó que així us votarem això o allò altre. Ah, i no ho torneu a fer…» Altres: «lamentem profundament el que ha passat i demanem al govern català que faci una queixa formal». Els de més enllà… No hi són. No hi han estat mai.
Els opinadors, sobretot, remarquen que l’estelada és una bandera legal, o sigui, que l’ordenament jurídic espanyol no la persegueix. A veure, i si fos il·legal, què? És que l’estelada, i que em perdoni qui s’ofengui, només és un tros de drap, com ho són totes les banderes del món. Si fos il·legal, això justificaria la pallissa que li van clavar al xaval? Que se suposa que estem en democràcia!!! Que ho hem oblidat? Res justifica la violència davant d’una persona o un grup de persones que no suposen cap amenaça per a la seguretat. Si fos il·legal la bandera en qüestió: es requisa, se sanciona i avall.
Si la nostra defensa es basa només en la legalitat davant l’Estat espanyol aleshores neguem la legitimitat de les votacions de l’1 d’octubre de 2017 i validem l’acció policial d’aquell moment. «Home, ens van pagar, però és que el referèndum era il·legal segons les lleis espanyoles». «Hòstia, sí, senyor agent li va millor pegar-me a les cames o als braços? No el voldria fer anar malament».
La nostra legitimitat es basa en dues coses: expressar-nos fent servir mètodes democràtics i homologables com a tals des del punt de vista de les democràcies del món; exigir a l’Estat que la seva resposta sigui sempre democràtica, ni que la nostra expressió democràtica estigui fora del seu ordenament jurídic. Si mantenim ferms aquests dos plantejaments, no haurem de recórrer com a argument per a recriminar l’actuació policial a què l’estelada és una bandera legal (a més de l’expressió pacífica d’un sentiment identitari).
Aquesta actuació policial —com les discriminacions lingüístiques, com tantes i tantes altres coses— exigeix una reparació a la persona afectada i una actuació contundent en contra dels agents que van fer un ús innecessari de la força. Una cosa que, no descobreixo res de nou, no passarà i, si passa, acabarà amb no res.
El pitjor de tot no és el mal que ens fan, sinó el que ens fem a nosaltres mateixos. Fins que no ens alliberem de la mentalitat de l’esclau serem un poble incapaç de trobar el seu camí a la història.