Quan fins i tot una ofrena floral és un acte subversiu

Diada Nacional de Catalunya

Aquest Onze de Setembre fa 125 anys que una trentena de catalanistes van ser detinguts per posar flors de nit a l’estàtua de Rafael Casanova

Autoria

Andreu Mas Delblanch

Més informació

La Fundació Reeixida ha impulsat un seguit d’actes per reivindicar la memòria històrica d’un grup de joves catalans que van fer la primera ofrena floral al representatiu monument

Aquest 2026 també fa 140 anys de la primera celebració documentada de l’11 de Setembre, una missa que també es va fer sota censura

Fa cent vint-i-cinc anys, a tocar de la mitjanit de la vigília de l’Onze de Setembre, un grup de joves —majoritàriament vinculats al món de la cultura i a la intel·lectualitat catalanista de principis de segle XX— van decidir fer un petit gest que esdevindria històric: dipositar flors a l’estàtua de Rafael Casanova. Ja hi havien deixat corones d’olivera i de llorer, símbols de la pau i la victòria —fent bona la tradició catalana de la vida de la reivindicació pacífica i de la resiliència en la causa nacional— quan es van fixar en un home que els guaitava de prop. Malfiant que no es tractés d’un confident de la policia espanyola el van començar a increpar a crits i uns quants es van atrevir a proferir crits d’«independència».

Els joves no estaven pas equivocats. De sobte apareixen tres policies municipals, que acaben detenint vint-i-quatre d’aquells nois amb la col·laboració del confident. Lluís Marsans, president del grup Catalunya Avant i secretari de la Unió Catalanista, i sis joves més que havien participat en l’ofrena, cometen el que no hauríem de qualificar d’imprudència, però que coneixen com les gasten les forces d’ordre quan es tracta de Catalunya… ho és. Van a comissaria a demanar explicacions i informació. La policia prefereix que els hi donin els companys de primera mà, i per això els tanca també a la garjola.

A partir d’aquí és quan el mecanisme repressor s’acarnissa amb ells. Trasllada la trentena de detinguts a peu, envoltats de guàrdies civils a cavall, en processó fins a la presó del carrer de la Reina Amàlia. Els joves, però, no s’acoquinen i hi entren cantant «Els Segadors». Dos dies més tard els alliberaran,

però els imputen els càrrecs de «reunión ilegal y atentado a la integridad de la patria».

La seva detenció, però, comportarà dues conseqüències amb ressò històric. D’una banda, el 15 de setembre es manifesten a Barcelona més de deu mil persones que donen suport als detinguts. Per l’altra, els joves constitueixen l’Agrupació Catalanista La Reixa, destinada a prestar ajuda als catalanistes represaliats. Serà la primera associació amb aquesta finalitat que es constitueix a Catalunya. L’entitat es crea a l’Hotel Comtal del carrer de la Boqueria de Barcelona i la seu serà la de la mateixa Unió Catalanista, al cèntric carrer Canuda. Els estatuts de l’entitat, explica la Fundació Reeixida, expliciten que només en poden formar part persones que hagin estat represaliades per la seva condició catalanista. El president de La Reixa, escollit per aclamació, és l’escriptor i autor teatral Josep Maria Folch i Torres.

La trentena de joves detinguts són una mostra ben representativa de la cultura i la intel·lectualitat catalanista de principis del segle XX. La llista la integren:

  • Lluís Aleman i Carvi
  • Antoni Antich i Antich
  • Rafael Areñas i Tona, considerat un dels fotògrafs barcelonins més destacats de la dècada de 1920

Jaume Arqué i Clapés, mestre, creador de l’escola de Bellcaire d’Urgell. Una Escola Lliure d’ensenyament en català

Jaume Aymà i Ayalà, editor i fundador de l’Associació Catalanista Lo Renaixement, de la qual formaven part alguns dels detinguts

Joaquim Bas i Gich, dibuixant i escriptor, amic de Picasso

Miquel Balmas i Jordana, poeta, periodista del diari El Poble Català i una de les víctimes de l’enfonsament el 1916 del vaixell Príncipe de Asturias, definit com el Titanic espanyol

Jaume Casanova i Soler

Joan Caselles i Cals

Francesc Corbella i Vila

Ricard Coll i Serra, pintor català, dibuixant i mestre en escoles de Badalona i Barcelona

Andreu Ferrer i Sanllehí

Josep Maria Folch i Torres, novel·lista, narrador i autor teatral considerat com el creador del teatre català per a infants

Joan Baptista Fonta i Manau, vicepresident de La Reixa

Joaquim Horta i Boadella, tipògraf i impressor que va contribuir a una important renovació de les arts gràfiques catalanes. Va ser secretari de La Reixa

Josep Horta i Camps

Francisco Llach i Font

Lluís Marsans i Solà, secretari de la Unió Catalanista, president de Catalunya Avant i membre fundador del primer Consell d’Estat Català

Enric Rafel i Surell, president de l’Associació Obrera de Concerts

Manel Ribas i Cot

Ramon Riu i Cots, va enviar una nota escrita en el revers d’una factura que va amagar darrere un quadre per avisar a la família que l’havien detingut. Se’n va anar a viure a Buenos Aires i mai va tornar a Catalunya

Alfons Solà i Janer

Tomàs Soler i Santmartí

Josep Soronellas i Brossé

Joaquim Sot i Romaguera

Ricard Usall i Puig, membre del Partit Nacionalista Català

Josep Viader i Farell, vocal de La Reixa

Francesc Vinyals i Forment, vocal de La Reixa

Xavier Zengotita i Bayona, poeta i traductor, d’estètica modernista i decadentista i secretari de La Reixa

Un canvi de paradigma

La Reixa representa el punt d’arrencada de l’independentisme combatiu català, promovent l’activisme, la propaganda i la solidaritat amb els represaliats per lluita per la llibertat de Catalunya, segons explica la Fundació Reeixida. De fet, fins al 1901, els actes que s’havien fet en record dels caiguts l’11 de setembre de 1714 eren misses i actes a l’interior de locals. I tot axí havien estat sotmesos a censura. El 1886 té lloc el que es considera el primer acte de commemoració de l’Onze de Setembre, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, a tocar del Fossar de les Moreres. Una missa que havia d’oficiar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, però les autoritats li prohibeixen. A la missa hi assisteixen figures de l’àmbit cultural i polític com Àngel Guimerà i Valentí Almirall. Enguany se celebra el 140è aniversari d’aquest primer acte.

El 1908 el govern d’Antonio Maura decreta la suspensió de les garanties constitucionals a la demarcació de Barcelona, a causa de la forta conflictivitat social, els atemptats amb bomba i el pols polític de Solidaritat Catalana. Automàticament el governador civil denuncia La Reixa com associació il·legal. Se n’escorcolla la seu i hi troben el símbol de l’estelada. La Reixa era una entitat compromesa amb l’alliberament nacional mitjançant un fort activisme, fins i tot, teoritzat amb la necessitat de fer servir la lluita armada en la confrontació amb l’Estat

espanyol, tal com havien fet els moviments independentistes filipí i cubà, els quals van assolir els seus objectius.

Reivindicació de la memòria

La Fundació Reeixida lidera un moviment per recuperar la memòria d’aquest primer col·lectiu de ciutadans represaliats, i del moment històric que l’Onze de Setembre va passar a ser una diada més reivindicativa que commemorativa. Durant aquests mesos han portat a terme una campanya per trobar els familiars de la trentena de joves que van ser empresonats. El 2 de setembre van organitzar un homenatge nacional a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, al qual van assistir els descendents i familiars dels detinguts. L’acte va ser amb un èxit de públic. El dijous 10 de setembre els representants de Reeixida i els familiars d’aquells joves han estat rebuts pel president del Parlament, Josep Rull. Aquest Onze de setembre, a les 11 del matí, rememoraran la ruta que van fer aquells ciutadans, sortint del carrer Copons (d’on van sortir tots aquests personatges fa cent vint-i-cinc anys) fins a Arc de triomf (on van fer l’ofrena) de Barcelona, per a repetir els seus passos, acompanyats per familiars i tothom que es vulgui sumar, a part d’una capçalera formada per gent vestida d’època. Un exercici de memòria història perquè qui perd els seus orígens perd la seva identitat.

Crèdits

Foto de portada: Fundació Reeixida.
Foto 1: Cartell acte la Fundació Reeixida.
Foto 2: Retrat de Josep Maria Folch i Torres de l'any 1908. © Fundació Folch i Torres.
Foto 3: Una portada del diari El Poble Català.
Foto 4: Reproducció de la notícia publicada per la publicació La Mainada.
Foto 5: Fossar de les Moreres de nit. Kent Wang a Wikimedia Commons.
Foto 6: D'esquerra a dreta: Fermí Rubiralta,Oriol Falguera, Oriol Viñas Folch i Alfons Maria Solà i Riera. Fundació Reeixida.

Comparteix