Autoria
Hi ha dues frases claus en l’epopeic viatge de l’heroi que s’amaga darrere la pel·lícula Gladiator, que interpreta l’actor neozelandès Russell Crowe. D’ambdues, la que s’escau per a aquesta història és la que pronuncia Maximus Decimus Meridius com arenga als seus soldats abans de la batalla que els enfronta amb els bàrbars de Germania: «El que fem a la vida té el seu ressò a l’eternitat».
Tot i que el moianenc Enric Casacuberta pugui tenir més punts en comú amb el soldat grec Filípides —l’heroi de la batalla de Marató— que amb el comandant romà de les legions Fèlix, el fet és que el passat 29 d’agost a les vuit del matí (hora de Chicago) Enric Casacuberta, funcionari —ara en excedència— des de fa vint anys de l’Ajuntament de Moià, va encetar sobre sol estatunidenc una gesta que acabarà en els annals de la història.
El català recorrerà en cinc mesos —prop de cent cinquanta dies— 3.940 quilòmetres (2.448 milles, fent servir la nomenclatura nord-americana) des de Chicago fins a Los Angeles, a Califòrnia, recorrent el traçat de la mítica carretera Ruta 66, de la qual enguany se’n celebra el centenari, i ho farà amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació de la mortal Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) – ALS en les seves sigles en anglès. Enric Casacuberta, que ha creat amb altres catalans l’entitat sense ànim de lucre Associació Ruta 66 X ELA, ha aconseguit que la Route 66 Centennial, la Comissió del Centenari de la Ruta 66 —un organisme creat pel Congrés dels Estats Units—, hagi inclòs aquest colossal repte esportiu en el programa oficial de les activitats del centenari. Casacuberta s’ha convertit en l’única persona estrangera que lidera una activitat oficial en aquest centenari. Així mateix, serà el primer català i el primer ciutadà de l’Estat espanyol que recorrerà la Ruta 66 caminant i corrent, en una modalitat que en anglès s’anomena walk-run. El gruix dels quilòmetres els farà, però, corrent, segons va explicar aquest esportista amateur de seixanta-un anys durant els mesos previs a la sortida.
Enric Casacuberta no està sol en aquest repte, durant tot el recorregut l’acompanya un petit equip en una autocaravana, que li serveix de suport tècnic, com a refugi per a descansar un cop completada l’etapa del dia i per dormir la majoria dels dies. De bon principi, i per eliminar qualsevol suspicàcia, en els mesos previs a l’inici d’aquesta aventura va assegurar en diverses ocasions que «l’autocaravana és una eina de suport, mai serà el meu mitjà de transport».
Hi ha dues frases claus en l’epopeic viatge de l’heroi que s’amaga darrere la pel·lícula Gladiator, que interpreta l’actor neozelandès Russell Crowe. D’ambdues, la que s’escau per a aquesta història és la que pronuncia Maximus Decimus Meridius com arenga als seus soldats abans de la batalla que els enfronta amb els bàrbars de Germania: «El que fem a la vida té el seu ressò a l'eternitat».
Tot i que el moianenc Enric Casacuberta pugui tenir més punts en comú amb el soldat grec Filípides —l’heroi de la batalla de Marató— que amb el comandant romà de les legions Fèlix, el fet és que el passat 29 d’agost a les vuit del matí (hora de Chicago) Enric Casacuberta, funcionari —ara en excedència— des de fa vint anys de l’Ajuntament de Moià, va encetar sobre sol estatunidenc una gesta que acabarà en els annals de la història.
El català recorrerà en cinc mesos —prop de cent cinquanta dies— 3.940 quilòmetres (2.448 milles, fent servir la nomenclatura nord-americana) des de Chicago fins a Los Angeles, a Califòrnia, recorrent el traçat de la mítica carretera Ruta 66, de la qual enguany se’n celebra el centenari, i ho farà amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació de la mortal Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) – ALS en les seves sigles en anglès. Enric Casacuberta, que ha creat amb altres catalans l’entitat sense ànim de lucre Associació Ruta 66 X ELA, ha aconseguit que la Route 66 Centennial, la Comissió del Centenari de la Ruta 66 —un organisme creat pel Congrés dels Estats Units—, hagi inclòs aquest colossal repte esportiu en el programa oficial de les activitats del centenari. Casacuberta s’ha convertit en l’única persona estrangera que lidera una activitat oficial en aquest centenari. Així mateix, serà el primer català i el primer ciutadà de l’Estat espanyol que recorrerà la Ruta 66 caminant i corrent, en una modalitat que en anglès s’anomena walk-run. El gruix dels quilòmetres els farà, però, corrent, segons va explicar aquest esportista amateur de seixanta-un anys durant els mesos previs a la sortida.
Enric Casacuberta no està sol en aquest repte, durant tot el recorregut l’acompanya un petit equip en una autocaravana, que li serveix de suport tècnic, com a refugi per a descansar un cop completada l’etapa del dia i per dormir la majoria dels dies. De bon principi, i per eliminar qualsevol suspicàcia, en els mesos previs a l’inici d’aquesta aventura va assegurar en diverses ocasions que «l’autocaravana és una eina de suport, mai serà el meu mitjà de transport».
Malgrat la impressionant gesta que s’ha carregat a l’esquena —el recorregut que fa cada dia equival, en funció dels quilòmetres de l’etapa, a una mitjà marató o a una marató completa— aquest català no és un esportista d’elit. De fet, fins fa pocs anys ni tan sols corria habitualment, entre altres coses perquè fa uns quinze anys el van operar dels dos meniscs interiors. Això ha estat el que l’ha portat a preparar-se per al repte, encara més si era possible, des d’un punt de vista físic. El centre Cenit de Girona — un centre de rendiment esportiu i de salut integral fundat per Martí Castelló i dirigit per Sebastián Fidalgo— l’ha preparat a fons, sobretot pensant en què la seva musculatura pugui suportar aquestes llargues etapes i per evitar que tingui problemes als genolls. Malgrat que els metges no ho consideraven indispensable, Casacuberta s’ha fet infiltracions per garantir que els genolls li arribin al final en la millor de les condicions possibles i per protegir-se de possibles lesions, una possibilitat que el preocupa. També ha estat fonamental el suport i treball de la clínica podològica de Moià, que ha tingut cura d’una cosa tan sensible en aquest cas com els seus peus.
La clau de l’èxit d’aquest repte es troba en cobrir el trajecte sense córrer a un ritme competitiu, només al necessari per acabar cada dia l’etapa que correspon. El seu plantejament és fer etapes d’entre 25 i 40 quilòmetres —segons el dia— invertint entre tres i quatre hores per completar-les, a un ritme baix i controlat.
Casacuberta haurà d’afrontar un altre hàndicap: les condicions meteorològiques. L’estratègia del moianenc és concentrar el recorregut en poques hores per poder tenir molt de temps per recuperar-se de l’esforç diari, i per disposar de temps per atendre els compromisos socials que ha contret la seva associació als Estats Units per difondre la lluita vers l’ELA. Això l’ha portat, en aquestes primeres etapes, a matinar per evitar la calor d’aquest roent estiu. Ara bé, part del seu recorregut el farà en època de fred i en temporada de pluges i de neu, sobretot quan travessi Arizona. Casacuberta s’ha mostrat sempre confiat a poder superar aquestes adversitats i ha declarat als mitjans de comunicació que se sent fort i preparat. Quan el fred colli, el corredor té previst iniciar les etapes al voltant de les deu del matí.
Pel que fa al seguiment físic i psicològic, durant el recorregut disposarà en diversos moments de l’assistència de professionals. Hi haurà el seu entrenador personal, Jordi Extremera, i durant uns dies tindrà el suport del seu fisioterapeuta, Pau Pallars. Com Pallars no pot estar durant tot el recorregut, abans de la sortida Casacuberta i el seu equip van contactar amb fisioterapeutes nord-americans en diverses poblacions que l’ajudaran a «descarregar les cames». El nutricionista Jordi Castellet li ha pautat una dieta específica per a l’ocasió i també compta amb el suport de la psicòloga esportiva Eva Culell.
Ara que ja està corrent sobre sol americà és el moment de posar a prova els dos anys de preparació física i les decisions que li han canviat la vida. Per poder afrontar el repte Enric Casacuberta ha passat de pesar 90 quilos a 72, ha corregut molts dies mitges maratons en dues hores, va participar en la darrera edició de la Mitja Marató de Ripoll i la va guanyar en la seva categoria… ha entrenat molt i molt dur per estar a punt. Ha fet altres sacrificis, com vendre’s el cotxe per poder finançar-se durant els cinc mesos que estarà als Estats Units. Però el més important de tot ha estat conèixer de prop la realitat de les persones que pateixen Esclerosi Lateral Amiotròfica.
Malgrat la impressionant gesta que s’ha carregat a l’esquena —el recorregut que fa cada dia equival, en funció dels quilòmetres de l’etapa, a una mitjà marató o a una marató completa— aquest català no és un esportista d’elit. De fet, fins fa pocs anys ni tan sols corria habitualment, entre altres coses perquè fa uns quinze anys el van operar dels dos meniscs interiors. Això ha estat el que l’ha portat a preparar-se per al repte, encara més si era possible, des d’un punt de vista físic. El centre Cenit de Girona — un centre de rendiment esportiu i de salut integral fundat per Martí Castelló i dirigit per Sebastián Fidalgo— l’ha preparat a fons, sobretot pensant en què la seva musculatura pugui suportar aquestes llargues etapes i per evitar que tingui problemes als genolls. Malgrat que els metges no ho consideraven indispensable, Casacuberta s’ha fet infiltracions per garantir que els genolls li arribin al final en la millor de les condicions possibles i per protegir-se de possibles lesions, una possibilitat que el preocupa. També ha estat fonamental el suport i treball de la clínica podològica de Moià, que ha tingut cura d’una cosa tan sensible en aquest cas com els seus peus.
La clau de l’èxit d’aquest repte es troba en cobrir el trajecte sense córrer a un ritme competitiu, només al necessari per acabar cada dia l’etapa que correspon. El seu plantejament és fer etapes d’entre 25 i 40 quilòmetres —segons el dia— invertint entre tres i quatre hores per completar-les, a un ritme baix i controlat.
Casacuberta haurà d’afrontar un altre hàndicap: les condicions meteorològiques. L’estratègia del moianenc és concentrar el recorregut en poques hores per poder tenir molt de temps per recuperar-se de l’esforç diari, i per disposar de temps per atendre els compromisos socials que ha contret la seva associació als Estats Units per difondre la lluita vers l’ELA. Això l’ha portat, en aquestes primeres etapes, a matinar per evitar la calor d’aquest roent estiu. Ara bé, part del seu recorregut el farà en època de fred i en temporada de pluges i de neu, sobretot quan travessi Arizona. Casacuberta s’ha mostrat sempre confiat a poder superar aquestes adversitats i ha declarat als mitjans de comunicació que se sent fort i preparat. Quan el fred colli, el corredor té previst iniciar les etapes al voltant de les deu del matí.
Pel que fa al seguiment físic i psicològic, durant el recorregut disposarà en diversos moments de l’assistència de professionals. Hi haurà el seu entrenador personal, Jordi Extremera, i durant uns dies tindrà el suport del seu fisioterapeuta, Pau Pallars. Com Pallars no pot estar durant tot el recorregut, abans de la sortida Casacuberta i el seu equip van contactar amb fisioterapeutes nord-americans en diverses poblacions que l’ajudaran a «descarregar les cames». El nutricionista Jordi Castellet li ha pautat una dieta específica per a l’ocasió i també compta amb el suport de la psicòloga esportiva Eva Culell.
Ara que ja està corrent sobre sol americà és el moment de posar a prova els dos anys de preparació física i les decisions que li han canviat la vida. Per poder afrontar el repte Enric Casacuberta ha passat de pesar 90 quilos a 72, ha corregut molts dies mitges maratons en dues hores, va participar en la darrera edició de la Mitja Marató de Ripoll i la va guanyar en la seva categoria... ha entrenat molt i molt dur per estar a punt. Ha fet altres sacrificis, com vendre’s el cotxe per poder finançar-se durant els cinc mesos que estarà als Estats Units. Però el més important de tot ha estat conèixer de prop la realitat de les persones que pateixen Esclerosi Lateral Amiotròfica.
Casacuberta no amaga que, inicialment, no s’havia plantejat que el repte tingués una finalitat solidària. És un enamorat de la Ruta 66, que el 2014 va fer sencera en cotxe i també l’ha recorregut en motocicleta. L’ha recorreguda, sencera o per trams, en més d’una ocasió. S’ha declarat fascinat pels paisatges, la història i la diversitat cultural dels vuit estats que travessa la llarguíssima carretera. Fa uns anys, pensant en el 2026 i el centenari de la Ruta 66, li havia passat pel cap si seria possible fer-la corrent. Ningú ho ha fet fins ara.
Precisament va ser tornant d’un dels seus viatges per la Ruta 66, quan es va trobar que una bona amiga havia mort a conseqüència de l’ELA. Va ser aleshores quan va reafirmar un sentiment que feia temps que el rondava: la gesta que es proposava no podia ser només un desafiament personal o un homenatge a una ruta centenària, havia de tenir una finalitat social. Havia de servir per recaptar diners per donar opcions a persones que com el seu amic, amb qui havia compartit moltes funcions d’Els Pastorets, o com l’exporter del Barça, Juan Carlos Unzué, patien una malaltia que avui té un final irremeiable.
Va ser aleshores quan va contactar amb Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls per explicar-los la idea, de seguida li van obrir les portes i es van oferir a ajudar-lo. Quan va conèixer de prop la feina de la Fundació i les dificultats que durant anys havien patit per poder ajudar als malalts i als seus familiars, encara va decidir abocar-hi més esforç i enfilar el repte de la Ruta 66 amb un triple objectiu: recaptar 120.000 € destinats a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls per aprofundir en la investigació sobre la malaltia; ajudar a donar visibilitat a l’ELA i transmetre un missatge d’esperança als malalts.
Per aquest motiu és tan important que els Estats Units hagin inclòs el Ruta66xELA en els actes oficials del centenari de la Ruta 66. Ha suposat un aval institucional i ha servit per internacionalitzar el projecte. De seguida els va contactar l’ALS Association —una organització nord-americana— que recapta fons en la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica. Del total de diners que es recaptin en aquests cinc mesos, els que es facin en activitats als Estats Units aniran destinats a aquesta entitat. Amb ells organitzaran al llarg del trajecte: trobades, xerrades i entrevistes.
Vincular-se a una entitat del país els ha permès que autoritats de diversos estats i ciutats els hagin comunicat que els rebran durant el recorregut; que mitjans com l’NBC o Univision els hi estiguin dedicant una destacada cobertura mediàtica i que en diverses etapes els hagin fet saber que grups de voluntaris acompanyaran Enric Casacuberta en els trams finals de certes etapes, talment com si es tractés de Forrest Gump. Aquests voluntaris faran una contribució econòmica per poder córrer amb Casacuberta, ajudant així a assolir l’objectiu de la captació de fons per l’ELA. També s’hi afegiran algunes persones conegudes, com el periodista català Arcadi Alibés, que ha anunciat que a l’octubre l’acompanyarà en tres o quatre de les etapes per Oklahoma.
La connexió Moià-Barcelona-Santa Mónica
La Ruta 66 d’Enric Casacuberta ha tingut una etapa catalana. El 20 d’agost va sortir de Moià corrent i va recórrer en dues etapes els 70 quilòmetres que separen la capital del Moianès de Barcelona. El dia 21 el van rebre a Barcelona, per aquest ordre: Lia Miller, cònsol general dels Estats Units a Barcelona; Dionís Guiteras, alcalde de Moià i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, i Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. Casacuberta va arribar a la capital catalana acompanyat d’un grup de ciclistes que portaven la senyera, les banderes dels vuits estats per on passarà —Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia— i la bandera de la Fundació Miquel Valls. També s’hi van sumar diversos corredors. No hi va poder ser la Trini, una ciutadana de Moià malalta d’ELA que va estar donant suport públicament a Casacuberta des que es va saber que correria pels malalts d’ELA. Malauradament va morir aquest juliol.
El dia 22 d’agost va volar fins a Chicago, on va estar uns dies adaptant-se abans de començar el desafiament. Una setmana més tard, el dia 29, a les vuit del matí, al Navy Pier de Chicago, va començar a fer història. L’hi van fer costat l’alcalde de Chicago, Brandon Johnson, i el congressista Mike Quigley. El dia 25 de gener de 2027 arribarà a la destinació final: el Moll de Santa Mónica a Los Angeles, amb un repte físic superat i amb, esperem, un objectiu de recaptació assolit. La gent no pot fallar als malalts d’ELA; ell no els hi fallarà. L’eternitat l’espera.
Casacuberta no amaga que, inicialment, no s’havia plantejat que el repte tingués una finalitat solidària. És un enamorat de la Ruta 66, que el 2014 va fer sencera en cotxe i també l’ha recorregut en motocicleta. L’ha recorreguda, sencera o per trams, en més d’una ocasió. S’ha declarat fascinat pels paisatges, la història i la diversitat cultural dels vuit estats que travessa la llarguíssima carretera. Fa uns anys, pensant en el 2026 i el centenari de la Ruta 66, li havia passat pel cap si seria possible fer-la corrent. Ningú ho ha fet fins ara.
Precisament va ser tornant d’un dels seus viatges per la Ruta 66, quan es va trobar que una bona amiga havia mort a conseqüència de l’ELA. Va ser aleshores quan va reafirmar un sentiment que feia temps que el rondava: la gesta que es proposava no podia ser només un desafiament personal o un homenatge a una ruta centenària, havia de tenir una finalitat social. Havia de servir per recaptar diners per donar opcions a persones que com el seu amic, amb qui havia compartit moltes funcions d’Els Pastorets, o com l’exporter del Barça, Juan Carlos Unzué, patien una malaltia que avui té un final irremeiable.
Va ser aleshores quan va contactar amb Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls per explicar-los la idea, de seguida li van obrir les portes i es van oferir a ajudar-lo. Quan va conèixer de prop la feina de la Fundació i les dificultats que durant anys havien patit per poder ajudar als malalts i als seus familiars, encara va decidir abocar-hi més esforç i enfilar el repte de la Ruta 66 amb un triple objectiu: recaptar 120.000 € destinats a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls per aprofundir en la investigació sobre la malaltia; ajudar a donar visibilitat a l’ELA i transmetre un missatge d’esperança als malalts.
Per aquest motiu és tan important que els Estats Units hagin inclòs el Ruta66xELA en els actes oficials del centenari de la Ruta 66. Ha suposat un aval institucional i ha servit per internacionalitzar el projecte. De seguida els va contactar l’ALS Association —una organització nord-americana— que recapta fons en la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica. Del total de diners que es recaptin en aquests cinc mesos, els que es facin en activitats als Estats Units aniran destinats a aquesta entitat. Amb ells organitzaran al llarg del trajecte: trobades, xerrades i entrevistes.
Vincular-se a una entitat del país els ha permès que autoritats de diversos estats i ciutats els hagin comunicat que els rebran durant el recorregut; que mitjans com l’NBC o Univision els hi estiguin dedicant una destacada cobertura mediàtica i que en diverses etapes els hagin fet saber que grups de voluntaris acompanyaran Enric Casacuberta en els trams finals de certes etapes, talment com si es tractés de Forrest Gump. Aquests voluntaris faran una contribució econòmica per poder córrer amb Casacuberta, ajudant així a assolir l’objectiu de la captació de fons per l’ELA. També s’hi afegiran algunes persones conegudes, com el periodista català Arcadi Alibés, que ha anunciat que a l’octubre l’acompanyarà en tres o quatre de les etapes per Oklahoma.
La connexió Moià-Barcelona-Santa Mónica
La Ruta 66 d’Enric Casacuberta ha tingut una etapa catalana. El 20 d’agost va sortir de Moià corrent i va recórrer en dues etapes els 70 quilòmetres que separen la capital del Moianès de Barcelona. El dia 21 el van rebre a Barcelona, per aquest ordre: Lia Miller, cònsol general dels Estats Units a Barcelona; Dionís Guiteras, alcalde de Moià i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, i Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. Casacuberta va arribar a la capital catalana acompanyat d’un grup de ciclistes que portaven la senyera, les banderes dels vuits estats per on passarà —Illinois, Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia— i la bandera de la Fundació Miquel Valls. També s’hi van sumar diversos corredors. No hi va poder ser la Trini, una ciutadana de Moià malalta d’ELA que va estar donant suport públicament a Casacuberta des que es va saber que correria pels malalts d’ELA. Malauradament va morir aquest juliol.
El dia 22 d’agost va volar fins a Chicago, on va estar uns dies adaptant-se abans de començar el desafiament. Una setmana més tard, el dia 29, a les vuit del matí, al Navy Pier de Chicago, va començar a fer història. L’hi van fer costat l’alcalde de Chicago, Brandon Johnson, i el congressista Mike Quigley. El dia 25 de gener de 2027 arribarà a la destinació final: el Moll de Santa Mónica a Los Angeles, amb un repte físic superat i amb, esperem, un objectiu de recaptació assolit. La gent no pot fallar als malalts d’ELA; ell no els hi fallarà. L’eternitat l’espera.
La Ruta 66 és la carretera federal més famosa e icònica dels Estats Units. Inaugurada l’11 de novembre del 1926, ara fa un segle, la van construir per connectar les dues costes dels Estats Units, amb l’objectiu d’apropar l’oest a tots els que somiaven amb un futur millor. Originalment, anava des de Chicago (Illinois) fins a Los Angeles, travessant Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia. El seu recorregut total era de prop de 4.000 quilòmetres (2.448 milles). Durant els anys de la Gran Depressió, després del crac econòmic del 1929, es va convertir en una ruta de migracions internes que acollia tots aquells que anaven a la recerca del somni americà. Tanmateix, els estats per on creuava també van prosperar econòmicament. A partir de 1985, amb la creació de la Xarxa d'Autopistes Interestatals dels Estats Units, va perdre importància i va rebre la consideració de ruta històrica. La seva denominació oficial en anglès és US Highway 66, tot i que se la coneix com a Route 66 i també amb els noms de The Main Street of America (el carrer principal d’Amèrica), The Mother Road (la carretera mare) i com a Will Rogers Highway (autopista Will Rogers). Rogers va ser un comediant i humorista nord-americà d'origen cherokee molt famós als EUA durant la dècada dels vint.
Ha inspirat escriptors, cineastes i músics. Inspiració dels viatges llargs en Harley Davidson a la pel·lícula Easy Rider de Dennis Hopper; teló de fons de la novel·la i posterior pel·lícula El raïm de la Ira de John Steinbeck; imaginari de la pel·lícula animada Cars de John Lasseter, produïda pels estudis Pixar; recipient del Cadillac Ranch, instal·lació artística obra d’un grup d’arquitectes hippies coneguts com a Ant Farm; banda sonora de (Get Your Kicks on) Route 66, un blues de Bobby Troup que ha versionat el bo i millor dels músics de parla anglesa, incloent-hi el ja mític Bruce Springsteen. Fins i tot, és el nom de la capçalera d’una històrica revista musical fundada a Barcelona el 1985, un autoproclamat «refugi del rock 'n' roll» a la dècada que va regnar el pop.
Joma, Foster, Diputació de Barcelona, Federació Catalana d’Atletisme, Als United, Miquel Valls. Fundació Catalana d’ELA, Ajuntament de Moià, Cenit, Shizen’na, Cruise America, Novafit, Camperdays, Generalitat de Catalunya.
Contribueix econòmicament a assolir els 120.000€ aportant aquí
Contribueix comprant la samarreta de Ruta66xELA aquí
Com seguir l’evolució d’Enric Casacuberta:
A internet: https://runroute66forals.org/
A Instagram:
https://www.instagram.com/ruta66xela/
https://www.instagram.com/casacubertaalsina/
A Youtube: https://www.youtube.com/@RUTA66xELA
A TikTtok: https://www.tiktok.com/@ruta66xela
Fotos portada, 1 i 2: Ruta66xELA.
Foto 3: La Ruta 66 amb les muntanyes al fons. Mark Basarab de Unsplash.
Foto 4: Logotip del centenari de la Ruta 66.
Foto 5: Mapa amb la ruta que farà Enric Casacuberta. Foster.
Foto 6: Cadillac Ranch a la Ruta 66. Pretty Pink de Unsplash
Foto 7: Ruta66xELA.
Foto 8: El conseller Ramon Espadaler i Enric Casacuberta amb altres persones. Generalitat de Catalunya.
Foto 9: La notícia de l'inici de la ruta a Chicago emesa per l'NBC. Som Metzina.