Autoria
Roser Martínez Quirante és doctora en Dret i professora titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més de catedràtica a l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la mateixa universitat. Nascuda a Sant Gregori (Girona), és una de les màximes expertes catalana i espanyola en dret de la seguretat, regulació d'armes de foc i armes letals autònomes. Ha escrit llibres com Armas: ¿libertad americana o prevención europea? (2002), Soberanía dual y constitución integradora (2003) i Inteligencia artificial y armas letales autónomas (2018), aquest últim en coautoria amb Joaquín Rodríguez Álvarez. Així mateix, forma part de la direcció del moviment internacional Stop Killer Robots (Atureu els Robots Assassins) i forma part de l'International Committee for Robot Arms Control (CRAC).
Avui en dia s'ha generalitzat la utilització de drons petits i mitjans com a punta de llança de l'armament que es fa servir en guerres com la d'Ucraïna i Rússia, la massacre dels palestins a Gaza o el conflicte entre els Estats Units i Israel, per una banda, i l'Iran per l'altra, en el Pròxim Orient. Fa dos anys, Roser Martínez Quirante ja alertava dels perills que la intel·ligència artificial acabés incorporant-se a l'armament, fins al punt que instruments com els drons de guerra acabessin prenent decisions de manera autònoma, prescindint de cap supervisió autònoma. A més a més, recentment els propietaris de les grans empreses tecnològiques que desenvolupen, precisament, la intel·ligència artificial, han advertit del perill que pot suposar a curt termini per a l'espècie humana aquesta intel·ligència que ells mateixos desenvolupen. En aquesta entrevista de l'estiu de 2024, la catedràtica catalana ja dibuixava un escenari que cada cop sembla més possible. Creiem, doncs, que paga la pena recuperar-la perquè el que explicava és plenament vigent.
L'entrevista era plena d'advertències que s'han anat complint: la simplicitat que s'ha instal·lat a la societat que fa que regalem les nostres dades biomètriques a qualsevol aplicació gratuïta —«Si és de franc, el que ets de franc ets tu», sentenciava—; el fet que els joves hagin deixat de prendre decisions perquè s'hagin entregat totalment als algoritmes —«Som una mica titelles en mans d'un Deep State»— i el que està suposant als Estats Units que circuli pràcticament una arma per habitant —«cada any moren 45.000 persones per culpa de les armes de foc. Això és un problema de salut pública».
Stop Killer Robots (Atureu els robots assassins) és una organització constituïda el 2012 que agrupa més de 300 entitats que treballen internacionalment, sobretot des de les Nacions Unides, per garantir el control humà en l'ús de la força. Reclamen una normativa internacional sobre l'autonomia dels sistemes d'armes que permeti que la darrera decisió sempre estigui en mans d'un ésser humà. A principi d'aquest setembre els Estats es van reunir a Ginebra per debatre sobre armes autònomes al si del Grup d'Experts Governamentals (GEG) en el marc de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals (CCW), el fòrum multilateral que actualment aborda l'autonomia als sistemes d'armes.
La reunió va tenir lloc pocs dies després que el Secretari General de l'ONU i el President del Comitè Internacional de la Creu Roja reiteressin la crida als Estats perquè «demostrin valentia política i passin de les discussions graduals a l'acció decisiva» en relació amb un marc regulador per a les armes autònomes. Van instar els Estats a negociar urgentment un instrument jurídicament vinculant que estableixi prohibicions i restriccions estrictes i van advertir que «la manca d'una actuació ràpida i decisiva costarà vides».
Els riscos que plantegen les armes autònomes s'han intensificat durant els darrers tres anys de debats al Grup d'Experts Governamentals (GGE), on el desenvolupament i el desplegament de sistemes cada vegada més autònoms s'ha accelerat davant l'absència de regulacions específiques. La majoria dels estats membres del GGE reconeixen aquests riscos urgents i la necessitat d'avançar cap a la negociació d'un instrument que els abordi, però els països que decideixen qui viu i qui mor al planeta continuen ajornant les decisions claus per al futur de tota la Humanitat.
Aquesta entrevista forma part de la Temporada 1 del programa Mad Mas, i es va publicar el 19 de juny del 2024. Es va enregistrar al local de Les Voltes Educa de Girona. La part tècnica va anar a càrrec d'Adrià Mas i la fotografia i els grafismes són d'Enric López i Tània Lera.