Autoria
Fa cent vint-i-cinc anys, a tocar de la mitjanit de la vigília de l’Onze de Setembre, un grup de joves —majoritàriament vinculats al món de la cultura i a la intel·lectualitat catalanista de principis de segle XX— van decidir fer un petit gest que esdevindria històric: dipositar flors a l’estàtua de Rafael Casanova. Ja hi havien deixat corones d’olivera i de llorer, símbols de la pau i la victòria —fent bona la tradició catalana de la vida de la reivindicació pacífica i de la resiliència en la causa nacional— quan es van fixar en un home que els guaitava de prop. Malfiant que no es tractés d’un confident de la policia espanyola el van començar a increpar a crits i uns quants es van atrevir a proferir crits d’«independència».
Els joves no estaven pas equivocats. De sobte apareixen tres policies municipals, que acaben detenint vint-i-quatre d’aquells nois amb la col·laboració del confident. Lluís Marsans, president del grup Catalunya Avant i secretari de la Unió Catalanista, i sis joves més que havien participat en l’ofrena, cometen el que no hauríem de qualificar d’imprudència, però que coneixen com les gasten les forces d’ordre quan es tracta de Catalunya… ho és. Van a comissaria a demanar explicacions i informació. La policia prefereix que els hi donin els companys de primera mà, i per això els tanca també a la garjola.
A partir d’aquí és quan el mecanisme repressor s’acarnissa amb ells. Trasllada la trentena de detinguts a peu, envoltats de guàrdies civils a cavall, en processó fins a la presó del carrer de la Reina Amàlia. Els joves, però, no s’acoquinen i hi entren cantant «Els Segadors». Dos dies més tard els alliberaran, però els imputen els càrrecs de «reunión ilegal y atentado a la integridad de la patria».
La seva detenció, però, comportarà dues conseqüències amb ressò històric. D’una banda, el 15 de setembre es manifesten a Barcelona més de deu mil persones que donen suport als detinguts. Per l’altra, els joves constitueixen l’Agrupació Catalanista La Reixa, destinada a prestar ajuda als catalanistes represaliats. Serà la primera associació amb aquesta finalitat que es constitueix a Catalunya. L’entitat es crea a l’Hotel Comtal del carrer de la Boqueria de Barcelona i la seu serà la de la mateixa Unió Catalanista, al cèntric carrer Canuda. Els estatuts de l’entitat, explica la Fundació Reeixida, expliciten que només en poden formar part persones que hagin estat represaliades per la seva condició catalanista. El president de La Reixa, escollit per aclamació, és l’escriptor i autor teatral Josep Maria Folch i Torres.
La trentena de joves detinguts són una mostra ben representativa de la cultura i la intel·lectualitat catalanista de principis del segle XX. La llista la integren:
Fa cent vint-i-cinc anys, a tocar de la mitjanit de la vigília de l'Onze de Setembre, un grup de joves —majoritàriament vinculats al món de la cultura i a la intel·lectualitat catalanista de principis de segle XX— van decidir fer un petit gest que esdevindria històric: dipositar flors a l'estàtua de Rafael Casanova. Ja hi havien deixat corones d’olivera i de llorer, símbols de la pau i la victòria —fent bona la tradició catalana de la vida de la reivindicació pacífica i de la resiliència en la causa nacional— quan es van fixar en un home que els guaitava de prop. Malfiant que no es tractés d'un confident de la policia espanyola el van començar a increpar a crits i uns quants es van atrevir a proferir crits d'«independència».
Els joves no estaven pas equivocats. De sobte apareixen tres policies municipals, que acaben detenint vint-i-quatre d'aquells nois amb la col·laboració del confident. Lluís Marsans, president del grup Catalunya Avant i secretari de la Unió Catalanista, i sis joves més que havien participat en l'ofrena, cometen el que no hauríem de qualificar d'imprudència, però que coneixen com les gasten les forces d'ordre quan es tracta de Catalunya... ho és. Van a comissaria a demanar explicacions i informació. La policia prefereix que els hi donin els companys de primera mà, i per això els tanca també a la garjola.
A partir d'aquí és quan el mecanisme repressor s'acarnissa amb ells. Trasllada la trentena de detinguts a peu, envoltats de guàrdies civils a cavall, en processó fins a la presó del carrer de la Reina Amàlia. Els joves, però, no s'acoquinen i hi entren cantant «Els Segadors». Dos dies més tard els alliberaran, però els imputen els càrrecs de «reunión ilegal y atentado a la integridad de la patria».
La seva detenció, però, comportarà dues conseqüències amb ressò històric. D'una banda, el 15 de setembre es manifesten a Barcelona més de deu mil persones que donen suport als detinguts. Per l'altra, els joves constitueixen l’Agrupació Catalanista La Reixa, destinada a prestar ajuda als catalanistes represaliats. Serà la primera associació amb aquesta finalitat que es constitueix a Catalunya. L'entitat es crea a l’Hotel Comtal del carrer de la Boqueria de Barcelona i la seu serà la de la mateixa Unió Catalanista, al cèntric carrer Canuda. Els estatuts de l'entitat, explica la Fundació Reeixida, expliciten que només en poden formar part persones que hagin estat represaliades per la seva condició catalanista. El president de La Reixa, escollit per aclamació, és l'escriptor i autor teatral Josep Maria Folch i Torres.
La trentena de joves detinguts són una mostra ben representativa de la cultura i la intel·lectualitat catalanista de principis del segle XX. La llista la integren:
La Reixa representa el punt d’arrencada de l’independentisme combatiu català, promovent l’activisme, la propaganda i la solidaritat amb els represaliats per lluita per la llibertat de Catalunya, segons explica la Fundació Reeixida. De fet, fins al 1901, els actes que s’havien fet en record dels caiguts l’11 de setembre de 1714 eren misses i actes a l’interior de locals. I tot axí havien estat sotmesos a censura. El 1886 té lloc el que es considera el primer acte de commemoració de l’Onze de Setembre, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, a tocar del Fossar de les Moreres. Una missa que havia d’oficiar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, però les autoritats li prohibeixen. A la missa hi assisteixen figures de l’àmbit cultural i polític com Àngel Guimerà i Valentí Almirall. Enguany se celebra el 140è aniversari d’aquest primer acte.
El 1908 el govern d’Antonio Maura decreta la suspensió de les garanties constitucionals a la demarcació de Barcelona, a causa de la forta conflictivitat social, els atemptats amb bomba i el pols polític de Solidaritat Catalana. Automàticament el governador civil denuncia La Reixa com associació il·legal. Se n’escorcolla la seu i hi troben el símbol de l’estelada. La Reixa era una entitat compromesa amb l’alliberament nacional mitjançant un fort activisme, fins i tot, teoritzat amb la necessitat de fer servir la lluita armada en la confrontació amb l’Estat espanyol, tal com havien fet els moviments independentistes filipí i cubà, els quals van assolir els seus objectius.
La Fundació Reeixida lidera un moviment per recuperar la memòria d’aquest primer col·lectiu de ciutadans represaliats, i del moment històric que l’Onze de Setembre va passar a ser una diada més reivindicativa que commemorativa. Durant aquests mesos han portat a terme una campanya per trobar els familiars de la trentena de joves que van ser empresonats. El 2 de setembre van organitzar un homenatge nacional a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, al qual van assistir els descendents i familiars dels detinguts. L’acte va ser amb un èxit de públic. El dijous 10 de setembre els representants de Reeixida i els familiars d’aquells joves han estat rebuts pel president del Parlament, Josep Rull. Aquest Onze de setembre, a les 11 del matí, rememoraran la ruta que van fer aquells ciutadans, sortint del carrer Copons (d’on van sortir tots aquests personatges fa cent vint-i-cinc anys) fins a Arc de triomf (on van fer l’ofrena) de Barcelona, per a repetir els seus passos, acompanyats per familiars i tothom que es vulgui sumar, a part d’una capçalera formada per gent vestida d’època. Un exercici de memòria història perquè qui perd els seus orígens perd la seva identitat.
La Reixa representa el punt d’arrencada de l’independentisme combatiu català, promovent l’activisme, la propaganda i la solidaritat amb els represaliats per lluita per la llibertat de Catalunya, segons explica la Fundació Reeixida. De fet, fins al 1901, els actes que s'havien fet en record dels caiguts l'11 de setembre de 1714 eren misses i actes a l'interior de locals. I tot axí havien estat sotmesos a censura. El 1886 té lloc el que es considera el primer acte de commemoració de l'Onze de Setembre, a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, a tocar del Fossar de les Moreres. Una missa que havia d'oficiar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, però les autoritats li prohibeixen. A la missa hi assisteixen figures de l'àmbit cultural i polític com Àngel Guimerà i Valentí Almirall. Enguany se celebra el 140è aniversari d'aquest primer acte.
El 1908 el govern d'Antonio Maura decreta la suspensió de les garanties constitucionals a la demarcació de Barcelona, a causa de la forta conflictivitat social, els atemptats amb bomba i el pols polític de Solidaritat Catalana. Automàticament el governador civil denuncia La Reixa com associació il·legal. Se n'escorcolla la seu i hi troben el símbol de l'estelada. La Reixa era una entitat compromesa amb l'alliberament nacional mitjançant un fort activisme, fins i tot, teoritzat amb la necessitat de fer servir la lluita armada en la confrontació amb l'Estat espanyol, tal com havien fet els moviments independentistes filipí i cubà, els quals van assolir els seus objectius.
La Fundació Reeixida lidera un moviment per recuperar la memòria d'aquest primer col·lectiu de ciutadans represaliats, i del moment històric que l'Onze de Setembre va passar a ser una diada més reivindicativa que commemorativa. Durant aquests mesos han portat a terme una campanya per trobar els familiars de la trentena de joves que van ser empresonats. El 2 de setembre van organitzar un homenatge nacional a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, al qual van assistir els descendents i familiars dels detinguts. L'acte va ser amb un èxit de públic. El dijous 10 de setembre els representants de Reeixida i els familiars d'aquells joves han estat rebuts pel president del Parlament, Josep Rull. Aquest Onze de setembre, a les 11 del matí, rememoraran la ruta que van fer aquells ciutadans, sortint del carrer Copons (d'on van sortir tots aquests personatges fa cent vint-i-cinc anys) fins a Arc de triomf (on van fer l’ofrena) de Barcelona, per a repetir els seus passos, acompanyats per familiars i tothom que es vulgui sumar, a part d’una capçalera formada per gent vestida d’època. Un exercici de memòria història perquè qui perd els seus orígens perd la seva identitat.
Foto de portada: Fundació Reeixida.
Foto 1: Cartell acte la Fundació Reeixida.
Foto 2: Reproducció de la notícia publicada per la publicació La Mainada.