Bocinets de La Popu

Vocabulari festiu

Diccionari festiu

Atraccions i firaires. Instal·lacions recreatives. Les atraccions més clàssiques són el tren de la bruixa, els autos de xoc, els cavallets i la sínia.

Envelat. Espai que es fa servir com a sala de ball, recinte de concerts i altres. Té una coberta feta amb veles i es munta i desmunta a l’aire lliure pels dies que dura la festa.

Castell de focs. En l’última nit, per concloure el programa de la festa, s’enlairen al cel centenars de focs artificials.

Cercavila. Passejada festiva que recorre els carrers seguint la música de les bandes i cobles. L’acompanyen capgrossos, gegants, nans, xanquers i altres.

Concerts. Punt de trobada pel jovent, on es gaudeix de la festa i la música dels grups que integren el programa.

Correfoc. Espectacle popular de foc, on la multitud aplegada fuig esquivant la pirotècnia de la colla organitzadora, vestits de diables i acompanyada amb bestiari fantàstic com dracs, àguiles, mules i altres criatures.

Diada castellera. En les poblacions que compten amb una colla castellera local, es convoca una diada castellera. La colla local i les convidades aixequen les conegudes torres humanes.

Domàs. Peça de tela amb imatgeria festiva que decora balcons, sales i envelats durant la festa major. Sovint hi porta estampat l’escut de la vila.

Orquestra. Conjunt d’intèrprets d’instruments diversos que acompanyen les activitats de la festa major. Ja sigui la cobla que acompanya la ballada de sardanes, les colles de gralles que condueixen les matinades —
cercaviles de primera hora del matí— o els concerts de música d’orquestra a l’envelat.

Pregó. Discurs a càrrec d’una persona o d’una entitat convidada vinculada amb el municipi. S’acostuma a pronunciar en el balcó de l’ajuntament i és el primer acte de la festa major, donant el tret de sortida a
les festivitats.

Comparteix