Autoria
Amb divuit anys de retard, però feliçment, per fi, ja es veu el llum al final del túnel de l’anomenat bypass de Montcada!, que posarà fi a una sagnia hídrica: 82 milions de litres d’aigua/any perduts durant 60 anys a Badalona. Aquesta nova canonada d’Aigües Ter Llobregat (ATL), amb una traça paral·lela al Besòs, connectarà la potabilitzadora d’aigües del Ter de Cardedeu amb l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Aquest nou conducte s’havia d’inaugurar el 2008, però quan ja s’havien construït les tres quartes parts del traçat es va postergar sine die l’acabament del projecte. Les causes: l’esclat de la bombolla immobiliària i, sobretot, un dèficit a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) superior als 1.000 milions d’euros.
El 19 de març del 2024, l’ens d’abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL) anunciava oficialment que el setembre de 2024 es reprendrien les obres d’execució del 25% pendent del desdoblament de la nova canonada d’ATL (el bypass de Montcada). Les obres tenien un termini de dos anys i un pressupost de 38 milions d’euros. L’única incidència destacable és que el termini d’execució de les obres, previst per al setembre d’enguany, s’allargarà fins a finals d’any. Contra tot pronòstic, el pressupost sembla que es manté invariable, la qual cosa també és una bona notícia.
A peu d’obra del desdoblament i soterrament a la llera del Besòs, l’1 de juny del 2026, Sílvia Paneque, consellera del Departament de Territori de la Generalitat, va informar que està previst que les obres del desdoblament acabin a finals del 2026. També va afirmar que durant el primer trimestre del 2027, un cop es passi el servei per la nova canonada, es podran reparar les fuites de la canonada antiga, que des del 1966 transporta l’aigua de la mateixa potabilitzadora de Cardedeu fins a la distribuïdora de la Trinitat, passant per la serralada de Marina. Així mateix va informar del projecte d’equipar una nova potabilitzadora al Besòs.
És una gran satisfacció cívica i ciutadana que finalment les administracions públiques responsables, posin fi a la lamentable pèrdua i malbaratament de més de 82 milions de litres d’aigua cada any. Una pèrdua que s’ha prolongat durant seixanta anys! Donen així una resposta positiva a l’alarma social i a les denúncies veïnals i d’ecologistes expressades a bastament durant molts anys. Un malbaratament que des de fa dècades semblava no tenir aturador, s’ha acabat.
Reparar les fuites de la canonada a l’altura de la serralada de Marina és, indiscutiblement, una molt bona notícia. També és cert, però, que el tall del servei d’aquesta canonada interromprà el subministrament d’aigua a les concessions legals de la comunitat de regants de Canyet. El neguit de com es gestionarà i es garantirà el subministrament d’aigua durant les obres de reparació de les fuites està servit!
En aquest punt, caldria aclarir la confusió entre els conceptes de concessió i fuita, com també l’origen jurídic de les concessions legals als propietaris d’algunes masies de Canyet amb mines d’aigua, que van ser destruïdes durant les obres de construcció de la canonada vella d’ATL en el període 1964-65.
A començaments dels anys seixanta del segle XX, la Junta Administrativa del Nuevo Abastecimiento de Aguas de Barcelona va adjudicar a l’empresa constructora INGAR la construcció d’una canonada des de Cardedeu fins al dipòsit de la Trinitat. En el transcurs de les obres de construcció a l’altura del barri de Canyet, situat al peu de la serralada de Marina de Badalona, l’any 1965 van intersecar les capçaleres de captació de l’aigua freàtica (floreig) de les mines d’aquest sector; la qual cosa, òbviament, va determinar la destrucció dels punts de captació i, per tant, l’anorreament i la inutilització de les mines afectades.
Alertats per la desaparició de l’aigua a les seves mines, el mateix 1965, els pagesos van esbrinar ràpidament que l’origen d’aquell gran perjudici eren les obres de construcció de la canonada que feia INGAR, encarregada per la Junta Administrativa.
En defensa dels seus legítims drets, els pagesos van denunciar els fets davant la constructora i la junta, responsables de les obres, tot reclamant-los solucions. En alguns casos, mitjançant acta notarial, aquests van reconèixer els danys i perjudicis que la construcció del túnel havia causat tallant la conducció de l’aigua de les mines. Per aquest motiu, i en resposta a les reclamacions, van acordar amb els propietaris que es faria la reposició de la totalitat de l’aigua de mina de la qual les obres els havien desposseït en gairebé la seva totalitat. Així doncs, mitjançant aquest procediment administratiu legal, alguns propietaris van adquirir el dret d’una concessió d’aigua de per vida.
Es dona la circumstància que la família Negre, juntament amb la família Coll, copropietaris de la mina de la Torre Codina-can Coll, van ser uns dels perjudicats d’aquelles obres. En reclamar, en justa compensació, van obtenir una concessió. Doncs bé, quan, ara fa uns vint anys, l’Ajuntament de Badalona (aleshores presidit per Maite Arqué), amb molt bon criteri, va comprar la Torre Codina a la Sra. Flora Negre, es va convertir en propietari del 50% de la concessió d’aigua de la mina que comparteix amb la família propietària de can Coll.
Les onze fuites (225.000 litres/dia) detectades, com la de la Vall de Betlem (Sant Jeroni de la Murtra) o la del torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet, són pèrdues causades per defectes de construcció des de la posada en servei de la canonada l’any 1966. Malauradament, hem d’afegir el malbaratament d’aigua de la concessió a la mina de la Torre Codina-can Coll, que es llença a la claveguera de la riera de Canyet.
El desembre de 2023, en ple Decret de preemergència per sequera, l’associació Els Verds de Badalona va demanar a Sònia Egea, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, analitzar l’aigua que es llença a la claveguera i que l’ACA financés la construcció d’un dipòsit a can Mora, tal com ja s’havia fet vint anys abans al parc G4 de Montigalà. La regidora va accedir a les dues peticions: l’anàlisi del laboratori municipal va demostrar que, efectivament, l’aigua era clorada, però l’ACA va negar el finançament del nou dipòsit amb l’excusa que tenia moltes despeses.
La reparació del túnel antic d’ATL és necessari que planifiqui acuradament:
-No perdre ni una gota d’aigua de la qual actualment va al clavegueram, vingui d’on vingui.
-Que l’ATL respecti les concessions legals com la de la mina de Torre Codina-can Coll de 1965.
-Trobar la millor solució pel subministrament d’aigua per a la resta de finques de Canyet.
Amb divuit anys de retard, però feliçment, per fi, ja es veu el llum al final del túnel de l’anomenat bypass de Montcada!, que posarà fi a una sagnia hídrica: 82 milions de litres d’aigua/any perduts durant 60 anys a Badalona. Aquesta nova canonada d’Aigües Ter Llobregat (ATL), amb una traça paral·lela al Besòs, connectarà la potabilitzadora d’aigües del Ter de Cardedeu amb l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Aquest nou conducte s’havia d’inaugurar el 2008, però quan ja s’havien construït les tres quartes parts del traçat es va postergar sine die l’acabament del projecte. Les causes: l’esclat de la bombolla immobiliària i, sobretot, un dèficit a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) superior als 1.000 milions d’euros.
El 19 de març del 2024, l’ens d’abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL) anunciava oficialment que el setembre de 2024 es reprendrien les obres d’execució del 25% pendent del desdoblament de la nova canonada d’ATL (el bypass de Montcada). Les obres tenien un termini de dos anys i un pressupost de 38 milions d’euros. L’única incidència destacable és que el termini d’execució de les obres, previst per al setembre d’enguany, s’allargarà fins a finals d’any. Contra tot pronòstic, el pressupost sembla que es manté invariable, la qual cosa també és una bona notícia.
A peu d’obra del desdoblament i soterrament a la llera del Besòs, l’1 de juny del 2026, Sílvia Paneque, consellera del Departament de Territori de la Generalitat, va informar que està previst que les obres del desdoblament acabin a finals del 2026. També va afirmar que durant el primer trimestre del 2027, un cop es passi el servei per la nova canonada, es podran reparar les fuites de la canonada antiga, que des del 1966 transporta l’aigua de la mateixa potabilitzadora de Cardedeu fins a la distribuïdora de la Trinitat, passant per la serralada de Marina. Així mateix va informar del projecte d’equipar una nova potabilitzadora al Besòs.
És una gran satisfacció cívica i ciutadana que finalment les administracions públiques responsables, posin fi a la lamentable pèrdua i malbaratament de més de 82 milions de litres d’aigua cada any. Una pèrdua que s’ha prolongat durant seixanta anys! Donen així una resposta positiva a l’alarma social i a les denúncies veïnals i d’ecologistes expressades a bastament durant molts anys. Un malbaratament que des de fa dècades semblava no tenir aturador, s’ha acabat.
Reparar les fuites de la canonada a l’altura de la serralada de Marina és, indiscutiblement, una molt bona notícia. També és cert, però, que el tall del servei d’aquesta canonada interromprà el subministrament d’aigua a les concessions legals de la comunitat de regants de Canyet. El neguit de com es gestionarà i es garantirà el subministrament d’aigua durant les obres de reparació de les fuites està servit!
En aquest punt, caldria aclarir la confusió entre els conceptes de concessió i fuita, com també l’origen jurídic de les concessions legals als propietaris d’algunes masies de Canyet amb mines d’aigua, que van ser destruïdes durant les obres de construcció de la canonada vella d’ATL en el període 1964-65.
A començaments dels anys seixanta del segle XX, la Junta Administrativa del Nuevo Abastecimiento de Aguas de Barcelona va adjudicar a l’empresa constructora INGAR la construcció d’una canonada des de Cardedeu fins al dipòsit de la Trinitat. En el transcurs de les obres de construcció a l’altura del barri de Canyet, situat al peu de la serralada de Marina de Badalona, l’any 1965 van intersecar les capçaleres de captació de l’aigua freàtica (floreig) de les mines d’aquest sector; la qual cosa, òbviament, va determinar la destrucció dels punts de captació i, per tant, l’anorreament i la inutilització de les mines afectades.
Alertats per la desaparició de l’aigua a les seves mines, el mateix 1965, els pagesos van esbrinar ràpidament que l’origen d’aquell gran perjudici eren les obres de construcció de la canonada que feia INGAR, encarregada per la Junta Administrativa.
En defensa dels seus legítims drets, els pagesos van denunciar els fets davant la constructora i la junta, responsables de les obres, tot reclamant-los solucions. En alguns casos, mitjançant acta notarial, aquests van reconèixer els danys i perjudicis que la construcció del túnel havia causat tallant la conducció de l’aigua de les mines. Per aquest motiu, i en resposta a les reclamacions, van acordar amb els propietaris que es faria la reposició de la totalitat de l’aigua de mina de la qual les obres els havien desposseït en gairebé la seva totalitat. Així doncs, mitjançant aquest procediment administratiu legal, alguns propietaris van adquirir el dret d’una concessió d’aigua de per vida.
Es dona la circumstància que la família Negre, juntament amb la família Coll, copropietaris de la mina de la Torre Codina-can Coll, van ser uns dels perjudicats d’aquelles obres. En reclamar, en justa compensació, van obtenir una concessió. Doncs bé, quan, ara fa uns vint anys, l’Ajuntament de Badalona (aleshores presidit per Maite Arqué), amb molt bon criteri, va comprar la Torre Codina a la Sra. Flora Negre, es va convertir en propietari del 50% de la concessió d’aigua de la mina que comparteix amb la família propietària de can Coll.
Les onze fuites (225.000 litres/dia) detectades, com la de la Vall de Betlem (Sant Jeroni de la Murtra) o la del torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet, són pèrdues causades per defectes de construcció des de la posada en servei de la canonada l’any 1966. Malauradament, hem d’afegir el malbaratament d’aigua de la concessió a la mina de la Torre Codina-can Coll, que es llença a la claveguera de la riera de Canyet.
El desembre de 2023, en ple Decret de preemergència per sequera, l’associació Els Verds de Badalona va demanar a Sònia Egea, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, analitzar l’aigua que es llença a la claveguera i que l’ACA financés la construcció d’un dipòsit a can Mora, tal com ja s’havia fet vint anys abans al parc G4 de Montigalà. La regidora va accedir a les dues peticions: l’anàlisi del laboratori municipal va demostrar que, efectivament, l’aigua era clorada, però l’ACA va negar el finançament del nou dipòsit amb l’excusa que tenia moltes despeses.
La reparació del túnel antic d’ATL és necessari que planifiqui acuradament:
-No perdre ni una gota d’aigua de la qual actualment va al clavegueram, vingui d’on vingui.
-Que l’ATL respecti les concessions legals com la de la mina de Torre Codina-can Coll de 1965.
-Trobar la millor solució pel subministrament d’aigua per a la resta de finques de Canyet.
Atès que no s’ha informat del termini d’execució de les obres de reparació de les fuites, ni de quan està previst retornar el servei d’aigua per la canonada antiga per tal de restituir el subministrament d’aigua a les concessions, el primer i principal neguit és saber com es garantirà el subministrament d’aigua a les concessions administratives durant les obres de reparació. El segon, és saber quin és el termini d’execució d’aquestes obres, i, finalment, i no menys important, cal saber si l’ACA, l’ATL o a qui correspongui, disposen del llistat de concessionaris i dels seus respectius punts d’entrega de l’aforament d’aigua. No tenir aquest llistat exhaustiu podria comportar l’eliminació de l’aforament d’alguna d’aquestes concessions per desconeixement de la seva existència, confonent-les amb fuites. La qual cosa tindria conseqüències molt greus pels afectats.
Per esvair aquest neguit caldria que David Vila, director de l’ens d’abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL), o la mateixa Sílvia Paneque, consellera de Territori, aclareixin tots aquests dubtes. Com a part interessada i directament afectada, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona té un paper molt important a jugar, acompanyant i fent costat a la comunitat de regants de Canyet davant les diferents administracions competents, per tal de fer avançar i dinamitzar les millors solucions possibles a aquesta punyent problemàtica local. D’altra banda, tenint en compte que aquestes mines d’aigua estan ubicades dins l’àmbit del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc de la Serralada de Marina, i que el mateix Pla recull la protecció de les mines en la gestió ordinària del parc, fora molt convenient i recomanable la implicació de la direcció del Parc per col·laborar amb l’objectiu esmentat.
Atès que no s’ha informat del termini d’execució de les obres de reparació de les fuites, ni de quan està previst retornar el servei d’aigua per la canonada antiga per tal de restituir el subministrament d’aigua a les concessions, el primer i principal neguit és saber com es garantirà el subministrament d’aigua a les concessions administratives durant les obres de reparació. El segon, és saber quin és el termini d’execució d’aquestes obres, i, finalment, i no menys important, cal saber si l’ACA, l’ATL o a qui correspongui, disposen del llistat de concessionaris i dels seus respectius punts d’entrega de l’aforament d’aigua. No tenir aquest llistat exhaustiu podria comportar l'eliminació de l’aforament d’alguna d’aquestes concessions per desconeixement de la seva existència, confonent-les amb fuites. La qual cosa tindria conseqüències molt greus pels afectats.
Per esvair aquest neguit caldria que David Vila, director de l’ens d’abastament Aigües Ter-Llobregat (ATL), o la mateixa Sílvia Paneque, consellera de Territori, aclareixin tots aquests dubtes. Com a part interessada i directament afectada, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona té un paper molt important a jugar, acompanyant i fent costat a la comunitat de regants de Canyet davant les diferents administracions competents, per tal de fer avançar i dinamitzar les millors solucions possibles a aquesta punyent problemàtica local. D’altra banda, tenint en compte que aquestes mines d’aigua estan ubicades dins l’àmbit del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc de la Serralada de Marina, i que el mateix Pla recull la protecció de les mines en la gestió ordinària del parc, fora molt convenient i recomanable la implicació de la direcció del Parc per col·laborar amb l’objectiu esmentat.
La comunitat religiosa de Sant Jeroni de la Murtra i les cooperatives Conreu Sereny i Vinya de la Vall de Betlem funcionen tradicionalment amb l’aigua d’una fuita de la canonada antiga. Per tant, caldria preveure i explorar el mecanisme legal que permeti reconvertir aquesta fuita en una concessió administrativa, per garantir en vista a futur el subministrament d’aigua al monestir i als conreus de les esmentades cooperatives. En cas contrari, si l’aigua d’aquesta fuita de la qual viuen se suprimeix, es qüestionarà molt seriosament la supervivència dels tres col·lectius. No fer-ho seria un despropòsit majúscul, per raons òbvies, però sobretot perquè el monestir és una joia del gòtic català i un Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima figura jurídica de protecció del patrimoni històric català. Aquí els propietaris del monestir haurien d’assumir un rol rellevant!
Per acabar, vull afegir que històricament la fuita de Sant Jeroni s’aprofita al 100%. Contràriament al concepte general de pèrdua de les fuites o de malbaratament d’algunes concessions que van a parar a la claveguera, l’aigua de la fuita de Sant Jeroni de la Murtra que no es fa servir per regar o pel servei domèstic del monestir va directament al torrent dels Ossos de la vall de Betlem i des d’allà s’infiltra ràpidament al subsol, recarregant l’aqüífer de la plana intermèdia de la serralada de Marina i des d’allà subterràniament recarrega l’aqüífer carbonatat de la plana deltaica costanera de Badalona, verificant d’aquesta manera una part important del cicle de l’aigua.
La comunitat religiosa de Sant Jeroni de la Murtra i les cooperatives Conreu Sereny i Vinya de la Vall de Betlem funcionen tradicionalment amb l’aigua d’una fuita de la canonada antiga. Per tant, caldria preveure i explorar el mecanisme legal que permeti reconvertir aquesta fuita en una concessió administrativa, per garantir en vista a futur el subministrament d’aigua al monestir i als conreus de les esmentades cooperatives. En cas contrari, si l’aigua d’aquesta fuita de la qual viuen se suprimeix, es qüestionarà molt seriosament la supervivència dels tres col·lectius. No fer-ho seria un despropòsit majúscul, per raons òbvies, però sobretot perquè el monestir és una joia del gòtic català i un Bé Cultural d’Interès Nacional, la màxima figura jurídica de protecció del patrimoni històric català. Aquí els propietaris del monestir haurien d’assumir un rol rellevant!
Per acabar, vull afegir que històricament la fuita de Sant Jeroni s’aprofita al 100%. Contràriament al concepte general de pèrdua de les fuites o de malbaratament d’algunes concessions que van a parar a la claveguera, l’aigua de la fuita de Sant Jeroni de la Murtra que no es fa servir per regar o pel servei domèstic del monestir va directament al torrent dels Ossos de la vall de Betlem i des d’allà s’infiltra ràpidament al subsol, recarregant l’aqüífer de la plana intermèdia de la serralada de Marina i des d’allà subterràniament recarrega l’aqüífer carbonatat de la plana deltaica costanera de Badalona, verificant d’aquesta manera una part important del cicle de l’aigua.
Foto obertura: La Veu de Montcada i Reixac
Foto 2: Yassin Doukhane, mitjançant Pexels.
Foto 3: Lluís Ferrer. Wikimedia.
Foto 4: Enfo. Wikimedia.
Aquest article s'ha publicat prèviament a L'Independent de Badalona.