En Colom fou català?

Feia poc que el pare havia mort quan, remenant les golfes, vaig trobar un llibre del meu avi, en Pere Canals Bosch (1902–1973): Colom fou català, de Lluís Ulloa (1927). 

El meu avi era un home instruït, però de tota la seva biblioteca només havia conservat aquest volum i tres manuals d’àlgebra i càlcul de la carrera. Per què va voler guardar, precisament, aquest llibre? Tenia més clar que jo que en Colom era català? Als anys trenta, Ulloa pronunciava conferències a la Universitat de Barcelona. Gaudia del reconeixement de la burgesia, de la Generalitat i de l’Ajuntament, i les seves tesis eren tingudes en compte.

Després van venir la guerra i quaranta anys de dictadura, amb repressió de tot allò català, també a les universitats. Enmig d’aquell context, l’Estat espanyol —amb l’ajut de Mussolini— va capgirar de nou la truita i Colom va tornar a ser «oficialment» genovès.

Per sort, la veritat sempre acaba emergint, i l’ADN ha demostrat que no pot ser genovès i que ha de provenir d’alguna part dels Països Catalans. I ara que en Colom torna a ser català, potser ens voldran «encolomar» també l’espoli de les Amèriques. Però ens sabrà greu dir-los que no podrà ser ben bé així. La descoberta sí que fou plenament catalana, amb finalitats comercials. La família Colom barcelonina eren mercaders —a més de bons navegants. Però l’any 1500 el Rei empresona Colom i li pren el càrrec de virrei hereditari d’un continent més gran que Europa. A partir d’aquí, canvien les maneres. Què busca un comerciant? Comerciar, obrir rutes, aprendre idiomes. I un rei? Conquerir, espoliar i imposar el seu idioma i el «relat d’Estat». 

Aquest gir es consolida amb Felip II (des de 1556), el rei que fixa la capitalitat de Madrid i imposa la castellanització definitiva i l’espoli sistemàtic del continent americà.

Res més, avi Pere: gràcies per fer-me arribar aquest missatge des del 1927 i ajudar-me a obrir els ulls sobre la nostra història.