Autoria
Les lleixes de les llibreries de Catalunya estan trufades de volums que amaguen les vides de personatges gairebé anònims que des del nostre país —entès amb una concepció molt àmplia— han contribuït d’una manera decisiva a la història de la nació, de l’Estat o fins i tot, en major o menor mesura, del conjunt de la Humanitat. Persones a qui la història oficial ha enterrat o ignorat, quan no n’ha canviat la procedència, i si ha convingut, el nom i els cognoms. Aquesta, però, és una altra història. El cas que ens ocupa és el de Josep Vila-Sivill (1904-1967), que amb el seu germà Pasqual i el seu soci Baldomer Curià, van ser els responsables de la fabricació, totalment en territori català i per a tot l’Estat espanyol, de la ploma estilogràfica. Així mateix, Vila-Sivill va fabricar el primer bolígraf d’Europa i va introduir a l’Estat els bolígrafs de la marca Bic. Encara més, també els trobem relacionats amb els primers llapis de color fabricats i comercialitzats a l’Estat.
En l’àmbit associatiu, Josep Vila-Sivill va crear i va participar a entitats que van defensar la llengua, la cultura i la identitat catalana en un temps on fer-ho implicava córrer el risc de perdre la pell. Nascut el 1904 a Rubió, a la part de l’Anoia segarrenca, es va criar a Barcelona, en un ambient obrer, i va estar vinculat als principals moviments polítics catalanistes dels anys vint i trenta del segle XX, cosa que el va portar a tenir amistat amb nombroses persones que es van distingir pel seu compromís amb Catalunya, fins i tot, a voltes des d’una posició radical. Si avui s’ha recuperat la memòria d’aquest pioner de l’empresa catalana i de l’associacionisme cívic, ha estat gràcies a la tasca d’Albert Verdaguer Vila-Sivill, que va néixer a Barcelona el mateix any que moria el seu avi: Josep Vila-Sivill. Verdaguer va publicar el 2016 la història del seu avi en un llibre editat per Rafael Dalmau Editor, que encara avui es pot comprar directament a l’editor o, com ell demana, «a qualsevol de les llibreries de proximitat de Catalunya que suporten la pressió dels grans grups editorials i del sector de la distribució, de les superfícies comercials que vénen de tot, i de la venda en línia». Feu-li cas!
Josep Vila-Sivill va demostrar una precoç vocació de servei al seu país, una consciència vinculada als paisatges de la seva vila natal però també a les dificultats educatives que patien els alumnes de barris obrers com Sant Martí, on la seva família es va traslladar a viure. En aquell entorn barceloní va viure de primera mà les dificultats d’escolarització de la mainada i va arribar a la conclusió que l’única manera de millorar la qualitat de vida de les persones era invertir en la seva educació. Va decidir que la seva aportació seria públicament fabricar material escolar i d’escriptori i, a la clandestinitat, finançar l’edició de llibres en català, i així recuperar part de la història patrimonial de Catalunya a través de la numismàtica. Tot plegat ho faria davant dels ulls de dues dictadures, la de Primo de Rivera i la del general Franco, i aprofitaria per introduir petites referències a una història prohibida per llei en els seus productes, els mateixos que lluïen altes instàncies del règim. I és que quan no es disposa d’espasa, la ploma pot arribar a ser una eina molt útil, i no només en el sentit literari.
Les lleixes de les llibreries de Catalunya estan trufades de volums que amaguen les vides de personatges gairebé anònims que des del nostre país —entès amb una concepció molt àmplia— han contribuït d’una manera decisiva a la història de la nació, de l’Estat o fins i tot, en major o menor mesura, del conjunt de la Humanitat. Persones a qui la història oficial ha enterrat o ignorat, quan no n’ha canviat la procedència, i si ha convingut, el nom i els cognoms. Aquesta, però, és una altra història. El cas que ens ocupa és el de Josep Vila-Sivill (1904-1967), que amb el seu germà Pasqual i el seu soci Baldomer Curià, van ser els responsables de la fabricació, totalment en territori català i per a tot l’Estat espanyol, de la ploma estilogràfica. Així mateix, Vila-Sivill va fabricar el primer bolígraf d’Europa i va introduir a l’Estat els bolígrafs de la marca Bic. Encara més, també els trobem relacionats amb els primers llapis de color fabricats i comercialitzats a l’Estat.
En l’àmbit associatiu, Josep Vila-Sivill va crear i va participar a entitats que van defensar la llengua, la cultura i la identitat catalana en un temps on fer-ho implicava córrer el risc de perdre la pell. Nascut el 1904 a Rubió, a la part de l’Anoia segarrenca, es va criar a Barcelona, en un ambient obrer, i va estar vinculat als principals moviments polítics catalanistes dels anys vint i trenta del segle XX, cosa que el va portar a tenir amistat amb nombroses persones que es van distingir pel seu compromís amb Catalunya, fins i tot, a voltes des d’una posició radical. Si avui s’ha recuperat la memòria d’aquest pioner de l’empresa catalana i de l’associacionisme cívic, ha estat gràcies a la tasca d’Albert Verdaguer Vila-Sivill, que va néixer a Barcelona el mateix any que moria el seu avi: Josep Vila-Sivill. Verdaguer va publicar el 2016 la història del seu avi en un llibre editat per Rafael Dalmau Editor, que encara avui es pot comprar directament a l’editor o, com ell demana, «a qualsevol de les llibreries de proximitat de Catalunya que suporten la pressió dels grans grups editorials i del sector de la distribució, de les superfícies comercials que vénen de tot, i de la venda en línia». Feu-li cas!
Josep Vila-Sivill va demostrar una precoç vocació de servei al seu país, una consciència vinculada als paisatges de la seva vila natal però també a les dificultats educatives que patien els alumnes de barris obrers com Sant Martí, on la seva família es va traslladar a viure. En aquell entorn barceloní va viure de primera mà les dificultats d’escolarització de la mainada i va arribar a la conclusió que l’única manera de millorar la qualitat de vida de les persones era invertir en la seva educació. Va decidir que la seva aportació seria públicament fabricar material escolar i d’escriptori i, a la clandestinitat, finançar l’edició de llibres en català, i així recuperar part de la història patrimonial de Catalunya a través de la numismàtica. Tot plegat ho faria davant dels ulls de dues dictadures, la de Primo de Rivera i la del general Franco, i aprofitaria per introduir petites referències a una història prohibida per llei en els seus productes, els mateixos que lluïen altes instàncies del règim. I és que quan no es disposa d’espasa, la ploma pot arribar a ser una eina molt útil, i no només en el sentit literari.
Cal precisar que Vila-Sivill no va inventar la ploma estilogràfica. Els orígens d’aquesta ploma es troben el 1880 a Nova York, i el mèrit li pertoca, en primer terme, a Lewis Edson Waterman. A finals del XIX arriben a Europa les primeres estilogràfiques procedents dels Estats Units. L’empresa nord-americana Waterman inscriu a l’oficina espanyola de Patents i Marques el 1903 el nom d’Ideal per comercialitzar les seves plomes. Ja al segle XX, apareixen a Espanya els primers importadors, que tenien l’exclusiva de marques estrangeres. El 1912 es registren a l’Estat els primers noms de plomes espanyoles, per diferenciar-les de les de procedència nord-americana. Les plomes, però, seguien essent d’importació.
Els primers en intentar fabricar-la a l’Estat són els barcelonins Emili Soler Monés i Manuel Carbonell Pidal, que el 1921 llancen al mercat la marca Ploma Font Nacional Iris, sense haver-ne fabricat cap. El projecte no va reeixir. El 1923 s’instaura la dictadura del general Primo de Rivera, que prohibeix l’ús del català i l’eusquera i persegueix les manifestacions culturals que no són en castellà. Amb tot, a Catalunya hi ha una situació de bonança econòmica, fruit de l’impuls econòmic de l’Europa dels primers anys vint. El 1926, un segovià que havia emigrat a Barcelona, Vicente Martín Cerezo, té la idea d’importar totes les peces que formaven part d’una estilogràfica i acoblar-les a Catalunya, per reduir-ne el cost. Un cop muntades, només calia gravar-li la marca al cos i vendre-les. Martín Cerezo inicia el negoci dels anomenats marquistes. Durant els anys següents apareixen nombroses marques d’estilogràfiques al mercat, que responen a aquest sistema de posar una marca catalana o espanyola a un producte comprat a l’estranger per peces.
Cal precisar que Vila-Sivill no va inventar la ploma estilogràfica. Els orígens d’aquesta ploma es troben el 1880 a Nova York, i el mèrit li pertoca, en primer terme, a Lewis Edson Waterman. A finals del XIX arriben a Europa les primeres estilogràfiques procedents dels Estats Units. L’empresa nord-americana Waterman inscriu a l’oficina espanyola de Patents i Marques el 1903 el nom d’Ideal per comercialitzar les seves plomes. Ja al segle XX, apareixen a Espanya els primers importadors, que tenien l’exclusiva de marques estrangeres. El 1912 es registren a l’Estat els primers noms de plomes espanyoles, per diferenciar-les de les de procedència nord-americana. Les plomes, però, seguien essent d’importació.
Els primers en intentar fabricar-la a l’Estat són els barcelonins Emili Soler Monés i Manuel Carbonell Pidal, que el 1921 llancen al mercat la marca Ploma Font Nacional Iris, sense haver-ne fabricat cap. El projecte no va reeixir. El 1923 s’instaura la dictadura del general Primo de Rivera, que prohibeix l’ús del català i l’eusquera i persegueix les manifestacions culturals que no són en castellà. Amb tot, a Catalunya hi ha una situació de bonança econòmica, fruit de l’impuls econòmic de l’Europa dels primers anys vint. El 1926, un segovià que havia emigrat a Barcelona, Vicente Martín Cerezo, té la idea d’importar totes les peces que formaven part d’una estilogràfica i acoblar-les a Catalunya, per reduir-ne el cost. Un cop muntades, només calia gravar-li la marca al cos i vendre-les. Martín Cerezo inicia el negoci dels anomenats marquistes. Durant els anys següents apareixen nombroses marques d’estilogràfiques al mercat, que responen a aquest sistema de posar una marca catalana o espanyola a un producte comprat a l’estranger per peces.
El 1927, Pasqual i Josep Vila-Sivill coneixen Baldomer Curià, nascut a Lleida, amb qui mantindran una fructífera relació personal i d’amistat íntima que els portarà a crear el 23 d’abril de 1940 (Sant Jordi) l’empresa Manufactures Vicurvi SL, que fabricarà enterament a Catalunya tots els components de la ploma estilogràfica, convertint així Josep Vila-Sivill en el primer en produir un ploma estilogràfica de principi a fi a l’Estat espanyol. Abans, el 1935, els dos germans munten la seva pròpia empresa. En una visita comercial a Anglès, a la Selva, Josep coneix els germans Masats, que tenien un petit taller de fusteria on feien joguines desmuntables, però no tenien prou volum de feina. Josep Vila-Sivill convenç Pere Masats per tal que fabriqui llapis de colors. En aquell moment ningú en fabricava a l’Estat. Vila-Sivill els comercialitza amb el nom Atlàntida a un preu més baix que la competència, que importava els llapis de l’estranger. Això permet fer-los assequibles a la mainada de les classes populars. Els germans Masats acabaran creant la seva pròpia marca en vista de l’èxit de vendes.
Abans de crear la primera estilogràfica feta íntegrament a Catalunya, i després de viatjar a París per conèixer de prop un món que els apassiona, els Vila-Sivill contacten amb un productor japonès per importar material per fer les plomes com uns marquistes més. Així neix la ploma Antinia, i posteriorment l’Atlàntida. El 1936 el general Franco s’alça contra el govern de la II República i enceta una Guerra Civil que durarà tres llargs anys. El 1937 Pasqual Vila-Sivill és mobilitzat per lluitar al front i Josep en queda exempt perquè poc abans li havien diagnosticat una malaltia pulmonar que el limitava. Els dos germans acorden amb Baldomer Curià crear una societat per proveir els soldats republicans amb les seves estilogràfiques. Josep Vila-Sivill mantenia que la millor manera de lluitar contra el feixisme era amb la cultura i amb l’escriptura.
La vida dels germans Vila-Sivill i de Curià no és aliena al fet que els franquistes guanyin la guerra. El destí els somriu, però, i gràcies a un seguit d’atzars i de bones decisions, poden seguir prosperant a l’Espanya franquista, malgrat la seva ideologia política i les seves significades accions en favor de la cultura i la nació catalanes en tots els àmbits. A la fi, la voluntat autàrquica del règim espanyol del moment els juga a favor. A principis de 1941 aconsegueixen fabricar la primera estilogràfica produïda completament a l’Estat. Li posen el nom de «Corona Regia», una referència a la història de Catalunya que s’ha tornat a prohibir. Entre els segles XIII i XV, els reis catalanoaragonesos designaven els seus regnats amb l’expressió, entre d’altres, de «Corona Regia». Per tal d’esquivar problemes, la paraula «corona» la substitueixen pel dibuix d’una corona gravada al costat del nom «Regia». La ploma, doncs, es comercialitza com a Regia. A aquesta ploma en seguiran d’altres, fabricades pels tres socis, les quals assoleixen notable èxit i són lloades pels seus usuaris per la seva qualitat.
El 23 de març de 1946 aconsegueixen produir el primer prototip de bolígraf retràctil d’Europa. El bolígraf era un invent relativament nou, sorgit de la ment d’un periodista hongarès el 1938. El bolígraf inclou de nou el dibuix d’una corona i el bategen com a Regia Continua. Els Sivill i en Curià segueixen la seva particular resistència cultural al règim. Els emprenedors catalans continuen fent millores a l’invent, i el 23 d’abril de 1947 (Sant Jordi de nou, la data no és casual) registren el bolígraf de nom Atómica. Sis anys més tard, el 1953, Marcel Bich i Édouard Buffard, després de comprar la patent de l’inventor del bolígraf, inunden França d’uns bolígrafs molt barats anomenats Bic. Com l’invent francès tenia similituds amb el català, pacten amb els germans Vila-Sivill un acord comercial, que porta els catalans a introduir els Bic a l’Estat. Però aquesta és una altra història…
El 1927, Pasqual i Josep Vila-Sivill coneixen Baldomer Curià, nascut a Lleida, amb qui mantindran una fructífera relació personal i d’amistat íntima que els portarà a crear el 23 d’abril de 1940 (Sant Jordi) l’empresa Manufactures Vicurvi SL, que fabricarà enterament a Catalunya tots els components de la ploma estilogràfica, convertint així Josep Vila-Sivill en el primer en produir un ploma estilogràfica de principi a fi a l’Estat espanyol. Abans, el 1935, els dos germans munten la seva pròpia empresa. En una visita comercial a Anglès, a la Selva, Josep coneix els germans Masats, que tenien un petit taller de fusteria on feien joguines desmuntables, però no tenien prou volum de feina. Josep Vila-Sivill convenç Pere Masats per tal que fabriqui llapis de colors. En aquell moment ningú en fabricava a l’Estat. Vila-Sivill els comercialitza amb el nom Atlàntida a un preu més baix que la competència, que importava els llapis de l’estranger. Això permet fer-los assequibles a la mainada de les classes populars. Els germans Masats acabaran creant la seva pròpia marca en vista de l’èxit de vendes.
Abans de crear la primera estilogràfica feta íntegrament a Catalunya, i després de viatjar a París per conèixer de prop un món que els apassiona, els Vila-Sivill contacten amb un productor japonès per importar material per fer les plomes com uns marquistes més. Així neix la ploma Antinia, i posteriorment l’Atlàntida. El 1936 el general Franco s’alça contra el govern de la II República i enceta una Guerra Civil que durarà tres llargs anys. El 1937 Pasqual Vila-Sivill és mobilitzat per lluitar al front i Josep en queda exempt perquè poc abans li havien diagnosticat una malaltia pulmonar que el limitava. Els dos germans acorden amb Baldomer Curià crear una societat per proveir els soldats republicans amb les seves estilogràfiques. Josep Vila-Sivill mantenia que la millor manera de lluitar contra el feixisme era amb la cultura i amb l’escriptura.
La vida dels germans Vila-Sivill i de Curià no és aliena al fet que els franquistes guanyin la guerra. El destí els somriu, però, i gràcies a un seguit d’atzars i de bones decisions, poden seguir prosperant a l’Espanya franquista, malgrat la seva ideologia política i les seves significades accions en favor de la cultura i la nació catalanes en tots els àmbits. A la fi, la voluntat autàrquica del règim espanyol del moment els juga a favor. A principis de 1941 aconsegueixen fabricar la primera estilogràfica produïda completament a l’Estat. Li posen el nom de «Corona Regia», una referència a la història de Catalunya que s’ha tornat a prohibir. Entre els segles XIII i XV, els reis catalanoaragonesos designaven els seus regnats amb l’expressió, entre d’altres, de «Corona Regia». Per tal d’esquivar problemes, la paraula «corona» la substitueixen pel dibuix d’una corona gravada al costat del nom «Regia». La ploma, doncs, es comercialitza com a Regia. A aquesta ploma en seguiran d’altres, fabricades pels tres socis, les quals assoleixen notable èxit i són lloades pels seus usuaris per la seva qualitat.
El 23 de març de 1946 aconsegueixen produir el primer prototip de bolígraf retràctil d’Europa. El bolígraf era un invent relativament nou, sorgit de la ment d’un periodista hongarès el 1938. El bolígraf inclou de nou el dibuix d’una corona i el bategen com a Regia Continua. Els Sivill i en Curià segueixen la seva particular resistència cultural al règim. Els emprenedors catalans continuen fent millores a l’invent, i el 23 d’abril de 1947 (Sant Jordi de nou, la data no és casual) registren el bolígraf de nom Atómica. Sis anys més tard, el 1953, Marcel Bich i Édouard Buffard, després de comprar la patent de l’inventor del bolígraf, inunden França d’uns bolígrafs molt barats anomenats Bic. Com l’invent francès tenia similituds amb el català, pacten amb els germans Vila-Sivill un acord comercial, que porta els catalans a introduir els Bic a l’Estat. Però aquesta és una altra història...
Als germans Vila-Sivill, l’interès en l’àmbit social i la seva politització els ve de família, però també hi influeix l’entorn. Pasqual i Josep creixen en un ambient amb forta presència de l’obrerisme més combatiu, on aviat coneixen persones com Joan Cornudella (futur dirigent d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya), Daniel Cardona o els germans Badia, amb qui comparteixen l’ideal de l’alliberament nacional. Els Vila-Sivill viuen el complot del Garraf, l’aixecament de Francesc Macià a Prats de Motlló i la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista.
En temps de la dictadura de Primo de Rivera, Josep Vila-Sivill estava convençut que a través de l’excursionisme i de la cultura es podrien formar persones que defensarien els drets de Catalunya. Fruit d’aquesta convicció, funda el 1927 l’Agrupació Cultural Atlàntida. Emparats en el muntanyisme, organitzen audicions de sardanes, excursions i visites culturals. L’objectiu dels germans Vila-Sivill era despertar la consciència nacional dels joves mitjançant el coneixement de la història i els paisatges catalans. Organitzen conferències, publiquen articles sobre la història del país i, fins i tot, munten una biblioteca per tal que els ciutadans del barri de Sant Martí puguin llegir llibres en català, tot i la prohibició governamental. L’esforç dels Vila-Sivill inspira Josep Maria Batista i Roca a la creació de Palestra, una entitat catalana fundada quan Primo de Rivera ja no és al poder, que va organitzar nombroses activitats vinculades a la història, la literatura, l’art i la llengua catalana. Aquest mateix any, Josep Vila-Sivill decideix col·laborar en la tasca d’impulsar el català a l’escola: edita llibres, inscriu l’Agrupació Cultural Atlàntida a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i se’n fa soci.
El seu compromís polític el porta a formar part de Nosaltres Sols!, partit que crea i lidera Daniel Cardona el 1931. El seu lema era «avançar, avançar sempre!». Creien que la independència de Catalunya només s’aconseguiria amb l’esforç dels catalans i que no es podia seguir pactant amb els polítics espanyols. Així mateix, defensaven la concepció d’una nació única: els Països Catalans. Una postura que xocava amb el que defensava el catalanisme més pragmàtic, que va ser decisiu perquè Espanya es constituís en República.
Josep Vila-Sivill, doncs, combinava aquesta triple faceta: empresari, impulsor del món associatiu i polític. Tres facetes que partien d’una arrel comuna: la defensa d’una idea de país. Amb l’Agrupació Cultural Atlàntida va aconseguir el 1932 un acord amb l’Ajuntament de Barcelona que afavoria la retolació dels establiments comercials en català. Gràcies a ell, molts comerços i empreses van canviar la retolació castellana per la catalana. Des de l’entitat també lluitava contra els barbarismes i defensava que el català s’havia de parlar bé perquè era l’essència d’un poble. El seu compromís es va mantenir intacte fins a la seva mort, el 1967.
Autor: Andreu Mas
Imatges: Arxiu personal Albert Verdaguer
Article publicat al número 3 de la Revista El Foment. Octubre-Desembre 2025